Roba mullada o l'estat líquid.

Un relat de: METZINA

Líquid, aquest és l'estat en que es trobava quan va despertar aquell matí. Pujà al terrat i continuava mullada.

I tots aquells somnis no l'ajudaven pas a canviar d'estat; somnis humits, que inflaven el seu entrecuix, palpitant i exigint una presència sòlida que la prenyés i tornés a la normalitat.

Cada cop més sovint, aquells pensaments la obsessionaven i no només de nit.
De dia, qualsevol cosa li recordava que continuava en estat líquid. En veure la gent que passejava, només veia cossos, pits, espatlles, braços que la poguessin agafar fort i estimar. En observar les parelles amb nens, l'únic del que voldria haver estat partícip és de les seves nits de passió on van encarregar la canalla.

Aquells moments que feia mesos que el destí li negava... Un petó, si encara només fos un petó...

I aquella calor, que feia que els llençols continuessin mullats al terrat i hagués de dormir una altra nit amb la olor gasosa del acte onànic de la nit anterior. Olor a somnis frustrats, en la que a ella només se li reservava un paper secundari, una veu en "off", una vulgar "voyeur".

I va decidir-se: "Em compro l'assecadora".

Comentaris

  • Pot ser que aquest text sigui diferent?[Ofensiu]
    Miralpeix | 27-07-2006

    T'has enamorat o què?

    Ho dic en plan conya.

    Però no sé, em dóna la sensació que aquest text és diferent. No hi veig tanta acidesa en el teu sarcasma.

    El rebo més com una guinyada d'ull que com un missil.

    M'agrada i me n'alegro.

    A més és el primer relat que fas que no parla directament de tú. O del personatge que has creat. Tampoc sembla que critiqui res de la societat. Ni fots a parir els homes.

    Cambiando de tercio:

    No diries mai què m'ha passat! Doncs que fa uns mesos em vaig obsessionar amb una paraula. Primer la vaig buscar als diccionaris i res. Després per les biblioteques i tampoc. Desesperat, buscava sota les pedres, preguntava pel carrer i ningú m'en sabia dir res. La barba em creixia i els ulls se'm desorbitaven injectats en sang de no dormir. Feia un tuf a suat insoportable. Vaig perdre el nord. Fins i tot vaig deixar de passejar per aquesta web.
    Encara no en sé res de la paraula, però sembla que la fal.lera ha passat. Dormo, m'afeito, em poso desodorant i torno a venir per aquí.
    No vull que et sentis culpable, però el cert és que la paraula que busco és: culottes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

METZINA

8 Relats

18 Comentaris

10989 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
La meva vida té molt a veure amb la cançó que brodava la Lola Flores amb la seva enèrgica veu: "La Zarzamora". Fins que amb 31 anys vaig saber que una de les majors causes de totes les ensopegades viscudes era un transtorn de la personalitat que comença a manifestar-se a l'adolescència. Ja era tard per esborrar-ho tot i començar de zero, per això escric. Ànims a tots els afectats pel Transtorn Límit de la Personalitat.