Roba mullada o l'estat líquid.

Líquid, aquest és l'estat en que es trobava quan va despertar aquell matí. Pujà al terrat i continuava mullada.

I tots aquells somnis no l'ajudaven pas a canviar d'estat; somnis humits, que inflaven el seu entrecuix, palpitant i exigint una presència sòlida que la prenyés i tornés a la normalitat.

Cada cop més sovint, aquells pensaments la obsessionaven i no només de nit.
De dia, qualsevol cosa li recordava que continuava en estat líquid. En veure la gent que passejava, només veia cossos, pits, espatlles, braços que la poguessin agafar fort i estimar. En observar les parelles amb nens, l'únic del que voldria haver estat partícip és de les seves nits de passió on van encarregar la canalla.

Aquells moments que feia mesos que el destí li negava... Un petó, si encara només fos un petó...

I aquella calor, que feia que els llençols continuessin mullats al terrat i hagués de dormir una altra nit amb la olor gasosa del acte onànic de la nit anterior. Olor a somnis frustrats, en la que a ella només se li reservava un paper secundari, una veu en "off", una vulgar "voyeur".

I va decidir-se: "Em compro l'assecadora".