Cercador
RITUAL
Un relat de: carlotaRITUAL
Li penja el cap,
el cos es tiba,
mugrons rodons,
crida, remuga, bufa, riu
Ell moldeja la llavor.
Suca el dit i acarona el seu plaer,
suaument,
dolçament,
en cercles
cercant la duresa del desig.
La carn s'enganxa al dit curiós
com un imant.
S'obre i se'l menja tendrament.
Fins que rellisca i sent l'erecció
extrema que creix dalt de l'ametlla.
Ella respira amb força, suplica, agraeix
vol i no vol que el temps s'aturi.
Els ulls li ploren,
mugrons i sexe encesos cercant la vertical
Ell sap què ha de fer.
Està atent, espera, escolta, mira
Fins que percep la tibantor,
el crit,
l'acceleració del pit i a la fi
ella riu.
Llavors ell no té espera.
El membre s'endinsa primer suau,
després guerrer,
dins la carn que engullia el dit curiós.
Suor, desig, pell que s'enganxa,
coreografia d'un ritual tantes vegades celebrat,
la carn que s'obre,
les veus que es busquen,
les mans que toquen
Res no és prou fort,
fins que les boques s'ajunten
llavors sí,
s'apaga el crit,
els ulls que ploren
Els amants es reconeixen,
la carn s'estova
i cau la nit.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]carlota | 05-04-2007
Moltes gràcies, capità.
M'has alegrat el dia. Qui sap si aquest comentari no compensa la buidor d'aquell dia a la carretera de la Seu en què et vas plantejar si "Ja no sóc home".
Jo també sóc la dona xopa de la carretera que remuga entre dents i que espera un gest, una palabra dolça, una paraula d'alè.
-
M'has deixat...[Ofensiu]Capità Borratxo | 04-04-2007 | Valoració: 10
... sense alè!
Enhorabona pel relat!