Porta oberta?

PORTA OBERTA?
( Per Carlota)

La porta estava oberta i,
confiat,
trobà l'ampli saló
i el finestral…
amb un preciós tapís de primavera.

Un ametller en flor, sí,
el temps i l'aroma coneguts
de la mel, de la ginesta,
de la sang que li cavalca per les venes.

I ell, hipnotitzat,
que beu a totes les fonts,
que ensuma de tots els vents,
atent a l'explosió del que era gestat,
cos i ment clavats a la creu dels sentits.

Fins que l'ànima recorda…
L'aire no és tan pur,
les partícules embruten la nitidesa dels colors,
l'aroma ara és fortor que ataca el pit,
i el vent insatisfet anhela la força del cicló.
I tot és córrer a la sortida...
Sense poder evitar el gran cop de porta.
El pom desapareix
d'entre les mans.
No hi ha saló,
quina finestra?,
i la porta?…

Cos i ment es relaxen novament...
davant l'espai tantes vegades conegut,
el gran abisme.
De nou a casa?, sí:
Instal.lat i
tot suspès
al bell mig d'un gran no-res.