Rissú

Un relat de: Capdelin

On eres l'estiu del 98?
- li diu amb alè de veu mòrbida i cacavèrica-.

A què vé això, ara?
- fa ella, rodanxona com una poma de carn -.

Res... estava comprovant el test de la teva memòria...

A veure: estiu... del 98...?
- amb veu com del fons d'un mirall -.
era amb tu, a la cala de l'Escala, entre mar, pubs i pins
i botiguetes immutables, a casa de la teva cosina, Marta.

No m'entens:
aquell estiu vaig conéixer una noia maquíssima de 16 anys,
d'ulls verds i cabells arrissats i acarbonats com algues negres.
Recordo aquella tarda erecta, ejaculant mots que ens penetraven,
escanyant versos tot just nats entre febres de lluna i de carn.
Jo, tot tentacles de pop i ella, medusa desossada.
Vam perdre el verb a la tovallola i era copulatiu.

Gràcies, nen, - li diu amb ànima sense noses -, tens cada cop d'efecte!

Que no m'entens et dic!
- sacseja amb bisturí vacil-lant -.
Em vaig enamorar bojament d'aquella noia,
no podia estar amb cap altra, només amb ella.
Es deia via sil, via lis, sal i vi, vull dir: Sílvia,
però jo l'anomenava, Rissú.

Oblides que en aquella època, ( amb serpenteig d'ironia )
jo tenia els cabells llargs i arrissats:
jo sóc la Rissú i encara tinc els ulls verds...

Òstia, perdó! Ho havia oblidat...
- com estàtua sense lluita, amb llangorós calfred
i amb veu de ganyota de penjat -.


Comentaris

  • oblidem[Ofensiu]
    jaumesb | 07-06-2006 | Valoració: 10

    el que no hem d'oblidar

  • pobra dona[Ofensiu]
    Estel | 06-06-2006

    això és un cop baix per a ella, jeje.

    ara en serio, un text molt enginyós, tot i que em sembla molt trist k l'amor pugui degenerar d'aquesta manera.

    una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1251843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )