Revolució

Cada vegada que m'acabo un llibre, m'envaeix una estranya emoció i em sento com si fos el líder d'una revolució d'aquelles de veritat, de les que intenten canviar el món.

Així, cada dia que tanco un llibre per darrera vegada, em creixen de sobte els cabells, i unes ulleres rodones em fan veure el món inundat de margarides, i me la jugo i em nego a anar a una guerra que no és la meva.

Segons quin llibre he llegit, em sento amb la sang freda suficient com per quedar-me dret enmig de la plaça, i obligar als tancs a aturar-se, tot demostrant que un home valent pot tenir més força que molts tancs covards, i que una fotografia pot ser molt més que una fotografia.

Altres vegades, en finalitzar el llibre, em sento tan saciat que començo una vaga de fam contra l'opressor, i sense més acció que la de les meves idees ni més violència que mostra'ls-hi la seva, aconsegueixo vèncer un imperi que fa més por que el de les pel•lícules (aquell amb el dolent que va de negre i l'exèrcit que va de blanc).

Però el meu preferit és, quan després d'haver llegit un llibre d'aquells que saps que t'ha canviat per sempre, em pinto unes celles i un bigoti ben gruixut, em poso el frac que reservo per a les grans ocasions, m'encenc el millor puro que tinc, i començo a caminar per casa d'aquella manera tan estranya, burlant-me jo solet d'aquells que ens manen arreu del món i se’n foten, a diari, de tots nosaltres.