Revolta

L'estesa de ciment
proclama la victòria
dels petulants pensadors
caboriaren un allau d'esperances
innobles temptacions
resumides en tractats
i pinsos orgànics
les faccions opaques
dels monstres urbans
recorden massa catàstrofes
sentors de carn cremada
alens calcinats
en mig del desori

Tot s'ensorra, les humiliacions
no fan canviar res
les conviccions perduren
no tenen aturador els semàfors
a les plantes incineradores
s'esbudellen bèsties
innocents fins a l'escorxador
el desgrat dels pobles
no crea rancúnies
ans al contrari

Il·lusionats per les promeses
adoradors de la paraula votada
colpegen el cap contra el mur
veuen decebuda llur estima
les hores d'espera
les cavil·lacions
els retrets amargs
com la fel o com l'ànsia
emplenen els carrers d'esclariment
fugen els dirigents
afligits pel desenllaç
empesos per les turbes
immisericordes que udolen
volen tastar la carn sagnosa
clavar queixalada al tou
de poncelles fugisseres
s'amaguen dessota l'ala
el pater familias udola
s'arrupeix de quatre grapes
vol mossegar la matrona
el metge, l'inversor
endur-se cames i braços
al seu cau d'esperança
per llur nissaga afamada

Cauen els projectils
sense fer mal
amb saviesa, no esclaten
sabedors de la mortaldat
provocable, impacients
els recaptadors altius
passegen rambla amunt
per tornar la ullada
al destí irrevocable

Es pot potser
computar la misèria?

Induïts per les tombarelles
d'equilibristes sense escrúpols
de pallassos poca-soltes
de narradors afònics
tothom corre cap al destí
amb els braços oberts
no s'adonen de llur lletjor
de les faccions desencaixades
de les olors corporals
tot plegat és anècdota
a la boca del conductor
no es pot permetre que continuï
la sagnia atroç
el desmembrament calculat
la mort corporativa
l'esclat d'irada contestació
per part de la massa
trepitgen els pamflets
sense miraments

Les basques pugen
coll amunt, cercant
la gargamella enrojolada
pacient de les paraules dites
tantes bajanades
en tan poc temps
espanta de pensar
que es pugui advocar
pel sotrac de la virtut
pel capgirament de les costums
per hores d'incertesa
a la casa de l'hisendat
veu el seu horitzó congostar-se
les llums del crepuscle
l'assenyalen, el signen
directament sense prejudicis
cal afanyar-se, carregar maletes
proveir aliments, esclatar d'ira
les culpes de les minories
ufanoses d'una cosa o una altra
reclamen el centre
la posició preeminent
el regal de la fama
volen fer-se upa
vers el cel o l'edifici
entrar en disbauxa a l'oficina
esvalotar els ramats al prat
baladrejar pels carrers
fent onejar banderes
inventades, tules
les ocasions les demandes
així s'oblidaran
amb el passar dels dies

Les hores gotejants
els minuts arrodonits
per segons interminables
determinen el destí de dirigents
escriuen les paraules heroiques
els sonets imfumables
les atrocitats de la paraula
que rubriquen els actes
els patinen de solemnitat
els fan humans i divins alhora

Les corrues d'expedicionaris
cansats de l'antropofàgia
s'ajeuen a les cantonades
damunt les llambordes
fredes i dures
no conviden a la relaxació

La conversa animada
indica el preludi
de nous excessos

Es pot lluitar contra el desgavell
per mitjà de la destrucció
voler capir la grandesa
de la misèria del capdamunt
xuclar la melsa
liquada pels cops
pel fred inassequible
per tantes prometences infundades
per les hosts de moribunds
que encara s'escarrassen
a clavar ganivetada
al cap hostil.