Retirada a temps

L'Elisenda no veia el moment de tornar a l'institut.. Cada cop que passava sentia por, ràbia, impotencia. Tenia por i se l'havia d'empassar, no podia fer res, només quedaven tres mesos per deixar aquella horrible presó de gent que no tenia cor, sentiments, que eren líders de ments buides i necessitaven algú que els hi digués que havien de fer i ells com si fóssin esclaus servir-los. L'Elisenda no era com ells, era molt reservada deia el que volia i feia les coses com volia i això va ser el detonant del que va començar com un "joc de nens" i va acabar com una retirada a temps.
Va sortir de casa com un dia normal, era un matí com els de cada dia, va fer les classes del dematí i com era dilluns és va quedar al menjador amb un parell de companyes, és quedaven al menjador els dilluns, dimarts i dijous, el menjar era horrible però no els hi donava temps d'anar a casa seva a dinar i s'havien de quedar allà. Quan van acabar van baixar al pati a prendre l'aire, uns metres més endavant hi havia una altra noia que anava amb l'Elisenda a classe, la conexia però no s'hi duia gairé bé amb ella, és deia Clara. Mentres les noies xerraven, la Clara va començar a cridar van parar-li un moment d'atenció per escoltar que deia i no parava d'enriure's de l'Elisenda i les seves amigues, van passar d'ella però aquelles burletes van passar a ser cada dia més fortes i totes dirigides cap a l'Elisenda, les seves companyes sortien a defensar-la, però va haver-hi un moment que ja no s'aguantaven, havien pasat dies i dies del primer dia que l'havia insultat però l'Elisenda s'enrecordava de tot, i no d'una manera agradable, l'hi van aconsellar que parlés amb el seu tutor per aturar aquelles agressions. Acompanyada de la seva millor amiga, l'Andrea la va acompanyar a aprlar amb el seu tutor el Salva, un noi jove valència que a l'Elisenda no li queia gaire bé, li va explicar el que li passava i ell l'hi va dir que això eren "coses de nens" però que parlaria amb ella.
Coses de nens? Coses de nens? L'Elisenda va estar-se tot el dia fent-se aquella pregunta, com una persona amb 14 anys podria fe runa ‘cosa de nens'? Dos dies després, la Clara li va demanar disculpes a l'Elisenda i tot va quedar oblidat. Tota la classe ja s'havia el que havia passat i algú s'atrevia a fer brometes, però l'Elisenda no els hi feia cas, va quedar-se bastant relaxada i va intentar oblidar aquell tema.

Uns mesos després va tornar a saltar l'alarma, a la classe d'Educació Física havien de fet unes anotacions a les llibretes i les van treure al pati, quan ho van tindre tot apuntat, van començar a fer classe normal, quan van acabar van recollir les llibretes, però a la llibreta de l'Elisenda li havien escrit una carta. La va llegir i estava ple d'insults, que si vestia malament, que si no és pentinava mai, que si no tenia amics….Coses així. L'Elisenda la va llegir i se li va aturar el món, quan va reaccionar va córrer cap al vestuari i va canviar-se de roba el més ràpid posible, quan va acabar va anar a buscar a la professora d'Educació Física i li va ensenyar, i ella va preguntar:

-Saps qui ha pogut ser?

-No ho sé, no m'agradaria acusar a ningú però, al principi de la classe no hi tenia res escrit i quan em acabat m'ho he trobat. Avui la Laura i l'Emma no han fet classe, crec que han sigut elles.

-Molt bé Elisenda vés a classe, ara ho soluciono.

L'Elisenda va tornar a classe i allà va aparèixer la profesora i va preguntar qui havia sigut i les seves sospites és van confirmar: van ser la Laura i l'Emma, és van disculpar davant tota la classe i l'Elisenda va sortir de classe plorant, per moltes disculpes que li féssin no ho oblidaria mai i amb uns sentiments de tristesa i soledat, va anar al lavabo, preguntant-se: ‘Per què em passen aquestes coses a mi?'
Resultat final: la Laura i l'Emma expulsades tres dies.

Just un més després la seva millor amiga, l'Andrea, va conèixer a una altra noia de la classe i va començar a deixar de costat a l'Elisenda, moltes noies li deien que deixés a l'Andrea, però ella seguia amb la convicció que: ‘ja se li passarà…'Però no va ser així el dia que l'Elisenda va obrir els ulls i la va deixar definitavament, va anar amb unes noies que coneixien bé a l'Andrea i la van aconsellar perquè trenqués aquella "amistat".
L'Andrea quan va veure aquella situació va muntar una campanya de difamació de falsos rumors i mentides perquè tothom odiés a l'Elisenda, i així va ser molta gent, bé no tots, la gent amb seny va pensar per si mateixa i molta gent va començar a enriure's de l'Elisenda, no és sap perquè és reien d'ella, perquè havia iniciat aquella campanya d'odi cap a l'Elisenda? No podia fer res, no podia dir res, s'havia convertit en una "marginada", com li dien a la seva classe. Farta de tot això i de veure que no podria fer res, va parlar amb els seus pares i van acordar que per el any següent faria un canvi d'institut, l'Elisenda va mirar-ho to d'una millor manera, dintre de la tristesa i la soledad, era feliç perquè savia que dintre de 3 mesos abandonaria aquell pou de soledat i tristesa i començaria una ‘nova vida'. Però perquè començes aquella nova vida encara tenia tres llargs i durs mesos per endavant….