Ressaca

Un relat de: Ilargi betea

Obre els ulls i intenta esguardar el seu voltant entre el tel boirós que s'ha instal·lat a la seva còrnia.La primera sensació que té és una forta punxada a les sines i sense poder evitar-ho s'imagina una Cris en miniatura (si pogués la mataria, la molt guarra!) atacant el seu cap amb una maça. Si ella és la causant de tots els seus problemes, bé podria ser-ho també d'aquest mal de cap punyent,no?
Puta trempera matinera, ja el torna a emprenyar! Ara haurà d'esperar que la seva polla es cansi de fer un esforç inútil per poder fer allò que realment necessita, buidar la bufeta que està a punt de rebentar.
Mentre espera intenta recordar la nit apartant els núvols que tapen els moments viscuts unes hores abans. Apareixen imatges inconnexes: calimotxo, música, cubates, uns pits, més cubates, òstia! els pits s'han convertit en una noia sencera que està bastant bona!, un porret, sexe. Uf! merda! no ho va fer massa bé al principi, puto alcohol! Però bé, en aquests casos s'ha de recórrer al sexe oral per anar fent temps i de pas convèncer la noia perque et torni el favor i solucioni així el teu problema inicial.
Es gira sobre el terra dur (el van timar amb aquesta esterilla de merda!) i xoca amb un altre cos. Lapsus! La noia que abans era només uns pits jau despullada al seu costat. Mira el sostre desesperat i troba la solució a la difícil situació en què es troba, no és a la seva tenda. Es vesteix a corre-cuita i fuig.


Buf!! Ja ha marxat! Pensava que no ho faria mai! Ara que ja no hi ha perill obre els ulls augmentant així la sensació que el "Dragon Khan" s'ha instal·lat al seu cap i la seva panxa. Busca un suc; no suporta tenir la boca pastosa i pudent. El calimotxo ja ho té això, és la manera fàcil i barata de pillar-la, però després passa factura. I parlant d'això...li ve una imatge de la nit. Ahir va pillar de plè, menys mal, ja tocava! Que des del Joan res de res, puto cabrón! Doncs sí, al final s'havia follat aquell tio bó (com es deia?), tot i que li va costar. El noi semblava molt animat però el seu membre no opinava el mateix. Va haver d'esforçar-s'hi una mica per apujar-li "l'ànim", però ho va fer. No pensava deixar escapar aquell clau només perque uns cubates de més fessin el seu efecte. Anava calenta ahir...i què? Era lliure de fer el que vulgués,no? Ara ja no tenia un xicot que li fes aquelles carícies que la feien embogir, així que s'ho havia de buscar per alguna altra banda. Ell ja ho havia fet mentre estava amb ella,no? Se'n va anar amb aquella tal "Cris". Doncs bé, que se'n vagin a prendre pel sac tots dos plegats!
Es vesteix de pressa i s'adreça cap als lavabos (si es pot anomenar així a aquells cubicles de plàstic que els organitzadors de l'acampada han instal·lat a un racó). Espera no trobar-se massa cua, necessita expulsar amb urgència els litres d'alcohol que va ingerir ahir a la nit.


Entre cares somnolentes i una lleugera ferum dos ulls es troben, dues mirades s'eviten i dos cossos s'esquiven. Que ells sàpiguen, només tenen dues coses en comú: una nit de sexe i la resaca.

Comentaris

  • Sexe comú[Ofensiu]
    George Brown | 06-02-2005

    Ui quin mal de cap! Ho dic per la ressaca ;-)
    M'ha agradat molt com has explicat la situació, des de els dos punts de vista, primer vist per ell i després per ella... i sembla mentida, perquè al llegir primer la part d'ell he pensat ‘quin cabró, serà malparit, mira que tractar a la noia com un objecte sexual!', però després al llegir la part de la noia, he pensat el mateix (bé, amb unes paraules una mica més... masclistes...)... per al final què? No és que tots dos volien? Simplement sexe, ‘descarregar' tensions... doncs endavant, quin mal hi ha? no hem de fer el que ens ve de gust... mentre no fem mal a ningú.
    M'ha agradat molt. A vegades pensem massa en les coses, i li donem masses voltes, i ja esta bé de tant en tant ser naturals.

    Una abraçada,
    Jordi.

  • Tiamat | 05-10-2004

    ressaca..

    ja me l'havia llegit, i ara l'he recordat (has fet que el recordés..)

    sisi, arbúcies, maco eh? jejeje. Per cert, em sona que aquest any barraques de Girona està moooooolt però que molt wapo, tothom hi ha d'anar!! (ara hi he pensat..)

    :) moltíssimes gràcies.

    (et faig el comentari 103, no té res d'especial, bé sí, que.. hmm.. no, no té res d'especial)

    Una abraçada!

    Tiamat

  • Ep, que em deixava un paràmetre obligatori[Ofensiu]

    Com a bons veins, et torno el comentari.
    Ja havia llegit aquest relat teu, però com que n'hi ha tants ja no el recordava, glups!
    I això que no té pèrdua ..

    Bé, com deiem ahir, d'aquests relats en podriem dir relats estereo o estereo relats, o quéséjo, jo qué sé.

    Espero que aviat farem una altra trobada i tindrem ocasió de parlar. Tenim tantes coses per celebrar:
    - El premi LLetra
    - Que aviat arribarem a 2.500 relats
    - Que RC està en tre les 50.000 primeres webs més visitades de tot lo món
    - Que cada vegada som més relataires
    - Que aquest any, sí (segur que sí)
    ...


  • Ets molt generosa[Ofensiu]
    brumari | 23-07-2004

    Ilargi:
    Aquest no és el relat que més m'agradat, però està molt ben escrit, com tots els teus.
    Algú va dir - com tu - que la vida s'ha de viure mirant endavant, però que només es pot entendre mirant enrera.
    Per altra banda, quan el passat pesa més que el futur, com és el meu cas, el fantasma del "temps perdut" pot fer-se obsessiu. Però cal defensar-se. Jo ho intento, i aquesta pàgina de relats és una bona eina per aconseguir-ho. En ella s'hi mastega il·lusió, amor, vida, esperança...i, sobre tot, juventut.
    Sou fantàstics i escriviu molt be.
    Tens tota la raó quan dius que amb gent com vosaltres, com nosaltres, el català no pot morir.
    Gracies pel teu comentari i per la teva generosa valoració.
    Això (i la teva màgia) m'anima a seguir enviant relats.
    Una abraçada.

    Brumari

  • Hola Ilargui!!![Ofensiu]
    moher | 20-07-2004 | Valoració: 9

    Merci pel comentari!!
    Mira...després de llegir Ressaca i molts altres relats d'autors d'aquesta web, m'he proposat aconseguir fer relats menys trascendentals...(sempre és el destí, la por, la mort.....ui ui..massa feixuc....) pq no la història d'una nit de borratxera? Sempre és més entretingut, no??
    Escolta..que m'agrada molt com escrius i que estic totalment d'acord amb el follet, també se't donen molt bé aquest tipus de relats.
    Felicitats i endavant!!

    moher

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

389 Comentaris

189689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.