Respira

I aquell so em donava ales....
el poder de convicció,
el de saber mesurar les paraules justes
abans d'entrar en acció.
Tancant els ulls podia escodrinyar en elles
i mastegar tot el sentit:
potser no cal aventurar-se
si el que tinc ja és per a mi.
És com aquell que puja la muntanya
i es pensa que ja no pot arribar més amunt,
l'experiència l'ensenya
que caminant es fa futur.
Potser un dia perdis
aquella condició d'infant
i el somriure d'orella a orella
de quan la mare et tenia en el seu braç....
Més no oblidis i tinguis present
que la vida
llarga o curta
sempre passa en un moment.
Inspira
Respira
Viu i estima.