Cercador
Respira
Un relat de: Trossets del que pensoI aquell so em donava ales....
el poder de convicció,
el de saber mesurar les paraules justes
abans d'entrar en acció.
Tancant els ulls podia escodrinyar en elles
i mastegar tot el sentit:
potser no cal aventurar-se
si el que tinc ja és per a mi.
És com aquell que puja la muntanya
i es pensa que ja no pot arribar més amunt,
l'experiència l'ensenya
que caminant es fa futur.
Potser un dia perdis
aquella condició d'infant
i el somriure d'orella a orella
de quan la mare et tenia en el seu braç....
Més no oblidis i tinguis present
que la vida
llarga o curta
sempre passa en un moment.
Inspira
Respira
Viu i estima.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades