Res es mou

Un relat de: pistoletes

Res es mou
i sembla que les coses
ens porten
cap a un destí d'inèrcies feixugues
on la voluntat
es rendeix a allò escrit
i les mentides són el pa
de les nostres paraules.

Somriures tant tísics
complicitats ignorades
paraules tant buides
que fan de nosaltres
uns éssers estranys

Res es mou
quan la vida
ens repta a esgarrapar
i la ignorància
amaneix les nostres mirades
amb felicitats de plàstic recremat
vivint entre somnis de paper

Res es mou, però lluny
encara sento l'herba fresca
i plouen idees
que fermentaran
quan la terra se'ns alci
i l'esperança sigui realment
allò últim que es perdi.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

pistoletes

14 Relats

6 Comentaris

10317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Noi. 29 anys. Melancòlic i hipocondríac. Amb l'adolescència enganxada al clatell. Pensament recurrent, obsessiu i malcarat. Tinc brots importants de lucidesa. Estudiant de psicologia. Treballo com a educador.
Pago un lloguer de 600 euros i tinc l'economia a punt de suicidar-se.
Sóc breu però intens, i m'estic replantejant la possibilitat d'adquirir la constància com a virtut. De moment no he trobat una oferta prou temptadora.
Pretenc plasmar alguna idea de manera interessant i artística. La meva mare diu que escric molt bé... li ha dit la meva àvia.
Caic fàcilment en el desànim. M'agrada la música com a art principal. Entenc que l'humor és expressió d'intel.ligència. Prenc Ibuprofeno.
Sóc molt desordenat i les idees em vénen molt de cop. A vegades em costa callar però crec que hi ha gent que m'estima.