REPTE

Un dia vaig ser a l'altra cara del mirall. Vaig poder conèixer l'experiència onírica d'un malson perfecte... Allí dalt, al cel, tot un món s'alçava sobre aquell núvol immens fet de sucre de felicitat, perles mentideres i còctels de fruites tropicals. Aquella nit, el meu subconscient va transportar la meva imaginació més verge a la contemplació del luxe inassolible i de les riqueses inabastables, comprimides en un sentiment de llibertat que, rosegant-se la seva pròpia cua, sotmetia els habitants d'aquell humil indret a la dictadura dels esclaus...
Estrelles cosides de desitjos suraven en l'aire, colors pastel tenyien el cel d'esperança i benestar. Era com l'habitació d'un nen: en un racó de l'univers, una bombolla aïllava el nadó de l'amargor i la deformitat del món real. Ara bé, seria sempre una bombolla: amb el sol contacte d'un curiós, innocent dit en la seva dolça superfície de mel, petaria, a mode de bella dorment, desentelant el vidre opac que tapava els ulls d'un individu privat de llibertat per conèixer, però lliure de viure dins la seva bombolla de caramel.
Plató, però, va optar per canviar l'orientació de la meva mirada: m'educaria per despertar la sospita de l'infant, i em faria mirar enrere i observar la realitat. Jo sabia que no ensopegaria amb les Idees, però em vaig sorprendre en observar el desori d'un món com el nostre: hipocresia i ignorància regnaven una república impossible; valors passats lluitaven per seguir presents; l'alquímia guanyava l'ambició pel saber; la societat volia frenar el progrés. Els nens, esblanqueïts, es feien ganyotes, entre riallades inconscients, i carregaven la misèria del carrer a la seva esquena. Però no eren nens de cotó: eren nens i nenes que vivien en un món real, sense colors pastel ni nines somrients, sense il·lusions creades per a un univers de ficció. Nens que vivien de veritat. Nens que veien un món desigual i injust, sí. Nens que patien probablement sense adonar-se'n. Nens amb qui caldria confiar, perquè construirien una nova societat modificant-ne allò que els desagradés. Nens que han de saber reconèixer els errors comesos per tal de millorar, avançar, progressar. Per a què somiar, si no es creu en els somnis?