Repressió policial en contra de la llibertat d’expressió

Dissabte dia 31 de març i en el Casal La Victòria del Col•lectiu Albaïna, es va fer la xerrada sopar en suport dels quatre independentistes mallorquins repressaliats ( Robert, Sílvia, David i Guillem) repressaliats pels incidents ( provocats o no?) durant la Diada de Mallorca de 2010, als quals se’ls demana per part del fiscal, penes entre dos i tres anys de presó per cada un i na sanció de més de tretze mil euros. També assistí a la xerrada, Martí Majoral d’Alerta Solidària, que dóna un suport jurídic i legal en casos de detencions ( a vegades són arbitràries) i posteriors judicis a manifestants detinguts i acusats.

La xerrada fou prou clarificadora, doncs moltes vegades, tan sols tenim la versió oficial de la que es fan ressò per estigmatitzar-los i demonitzar-los segons quins mitjans de comunicació – tant escrits com audiovisuals- que empren aquesta informació manipulada a favor d’un sistema inviable i injust, i que son de tendència ben dretana.

Martí, ens va explicar com funciona i de quina manera la repressió als moviments independentistes, tant al Principat com de Mallorca i els sistemes de control i seguiment per part de la Brigada d’informació policial, que no em varen venir de nou i em recordaren l’etapa franquista i en absolut un tipus d’actuació en un estat de dret.

Posteriorment cada un dels independentistes encausats, dos d’ells militants de “Endavant- Osan” en Robert, no va poder assistir i na Sílvia que també pertanyia al Servei d’ordre i seguretat de la manifestació exposaran el seu testimoni.

A dir que Sílvia, l'única no militant, està encausada igual que els altres i també se li demana una pena de presó i simplement com he dit pertanyia al servei de seguretat.
Quan escric això, ja s’ha fitxat la data pel judici: dia 18 de juny. L’haguessin pogut posar en 18 de juliol, i recordarien una data ben significativa. Un cop d’estat!

Les paraules, tenen tot un pes i depèn de com són emprades, i poden arribar a intentar justificar una acció policial contundent i ficar a tots dins del mateix sac; a més també cal escriure sobre els infiltrats i provocadors ( per la informació que surt a les xarxes, hi pot haver policies i això no és gaire estrany), els grups denominats “anti-sistema” violents ( que no se sap ben bé d’on surten, durant les celebracions de quins partits de futbol també apareixen) i els que es manifesten de manera pacífica per defensar uns drets. És mescla tot , amb tota la intenció, els manifestants pacifistes que surten al carrer amb els drets que porta la llibertat d’expressió i la d’uns vàndals que destrossen mobiliari urbà i s’enfronten als antiavalots. I això és realment el que volen, per desprestigiar als “no violents”.

Quan deia del pes de les paraules, vos diré que jo sóc anti-sistema, vaig en contra d’un sistema injust que està robant els seus drets a la classe treballadora ( aconseguits en lluites de molts anys) , que està empobrint també la classe mitjana, que atempta contra l’educació i als estudiants. Que de cada vegada crea més atur, més pobres, més exclosos, que expulsa a les persones de casa seva, perquè no poden pagar la hipoteca, que ens fa pagar uns impostos per tenir uns sous astronòmics, als que s’han acomodat i el defensen.

I sóc radical, ja que radicalment m’oposo a un sistema neoliberal ( la part més agressiva del capitalisme) que amb la seva manera injusta del repartiment de la riquesa que genera el poble i no els grans magnats de multinacionals, ni els seus acòlits: Banc Central Europeu-, Fons Monetari Internacional, Sistema financer, especuladors-taurons de mercat i els polítics que s’han convertit amb els seus braços executors. Estic radicalment en contra de la Triple A, del G20, del Club Bieldelberg que manegen els fils del món pels seus interessos. Feta aquesta reflexió: Qui tenint una mica el sentit de la justícia a flor de pell, no es declara “radical i anti-sistema”?

Qui no es declara anti-sistema d’un sistema injust, insolidari, i prepotent , i no es declara radicalment en contra de totes aquestes injustícies que he descrit?

Qui no es declara en contra dels qui volen emprar l’ordenament jurídic – no per a perseguir els “violents” – que a veure d’on surten- si no per intentar anorrear i estigmatitzar públicament uns moviments que els denuncien i van radicalment en contra dels seus interessos ( que no són en absolut els del poble) si no d’uns pocs i de cada vegada menys, que controlen el poder, la riquesa i l’economia mundial?
Idò jo si!

Els motius i acab, pels que em declar independentista ( no sóc el dimoni, i ho precís, ja que quan s’empra aquesta paraula ho sembla) , apart de l’econòmic, amb l’espoli fiscal per part de l’estat espanyol a les autonomies més productives en recursos i riquesa, ja que els he explicat, i els ideològics també en altres articles.

Em podria allargar més, però crec que amb el que he dit, n’hi ha prou suficient.

Per acabar, vull compartir l’enllaç d’un vídeo d’un ex-sargent de la guardia urbana de Barcelona, dirigit amb Conseller d’Interior Felip Puig, en relació a les càrregues policals i la repressió a cutadans i ciutadanes ( no als violents) en la data de la manifestació de dia 29 d març. Val la pena veure’l
“29-M EN BARCELONA GASEAMIENTO Y PALOS”

http://www.youtube.com/watch?v=ZOz5g4CLYfk&feature=share