Cercador
Renúncia
Un relat de: -- Compartir:
En la penombra del desconeixement,
ocells negres aletegen
fent embogir de desesperació
l'ànima confusa que aguarda.
Mai sabrà...
mai sabrà...?
Com boira humida damunt la pell
tots els seus desitjos moren
amb la inmaterialitat incerta
del que espera un gran anhel.
I no arriba...
i es pregunta...
I els somnis, desintegrats de pur antic,
deixaran rere seu un polsim estàtic...
Constància palesa
del que mai va arribar a ser...
Mentre espera...
amb un somriure...
Comentaris
-
Mai...? Comença a ser...[Ofensiu]JOANPG | 21-09-2008 | Valoració: 9
Mai sabrà... amb pena.
Mai sabrà...? amb dubtes.
I no arriba... amb desencís.
i es pregunta...amb esperança.
Mentre espera... amb il·lusió.
amb un somriure...amb felicitat.
Serà un amor... utòpic?
Serà un desig... irrealitzable?
És poesia... pura.
És el gran anhel... del que vol ser poeta.
Una forta encaixada de JOANPG.
-
Maquíssim[Ofensiu]Ullsblaus1 | 14-09-2008 | Valoració: 10
És real i suggeridor. La part que m'ha agradat més:
Com boira humida damunt la pell
tots els seus desitjos moren
amb la inmaterialitat incerta
del que espera un gran anhel.
Segueix escribint. Ànims!
ullsblaus1 -
Somniar[Ofensiu]Bonhomia | 12-09-2008 | Valoració: 10
Malgrat tot, amb un somriure? La realitat és que sovint tenim temps per somniar, malgrat les mancances.
Una abraçada!
Sergi
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
73 Relats
288 Comentaris
72372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No hi ha volta enrere.No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...
(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).
Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:
derosella@gmail.com