rendida

Ja fa molt de temps, aquest poema era el meu somni, amor i passió van florir a la tardor per escalfar-me a l'hivern, protegir-me de la tempesta primaveral i refescar-me l'estiu. Avui tan sols en queda somni. I la vida sense, és un llarg passatemps ple d'il·lusió per retrovar de nou el somni perdut, no sense esforç, no sense sacrifici i compromís, sense paraula, amb fets.

M'ha agradat molt.

Una abraçada.

Arbequina.

A vegades busco nous relataires a qui donar la benvinguda.
Sovint penso a primera vista, en veure uns vers com el teu, un altre descobriment de l'amor, però no com a crítica, sinó tot el contrari: ja tenim aquí una persona que ens transmet els seus sentiments.
Amb aquest vers inicies el que pot ser important, no puc saber aquí quin és el futur, però sí que t'incorpores a un grup on coneixeràs persones extraordinàries de totes les edats.
Amb un interès comú per comunicar-nos.
Suposo que tu també tens aquest interès.
Una idea, posa una mica de biografia. Ens podem imaginar la teva edat i el teu sexe, hi ha qui diu que tan sols vol comunicar la seva paraula, però crec sincerament que és millor comunicar tota la persona, situar el lector una mica sobre qui som i on volem anar.
Una abraçada de benvinguda.