Cercador
Punts de vista
Un relat de: Victor africàQuan et mires, veus:
que ets una persona sense veu
quan et miro ets una persona viva.
Quan et mires ets una persona sense futur
quan et miro ets una persona afortunada.
Quan et mires estàs empresonada
quan penso en tu ets lliure com els ocells.
Quan mires al teu voltant, no tens sortida
Quan et veig tens les portes obertes de bat a bat.
Quant et mires ets molt desgraciada
quan et veig ets plena de gràcia.
Quan et veig, penso: plora de felicitat.
Ai!si hagués sabut que...
Ai!si t'haguessis comunicat amb mi...
I si t'hagués escoltat
jo no hagués imaginat tant.