Remordiment

Avui quan t'has llevat feies mala cara.

Se't notava d'una hora lluny que havies estat foragitat de la meva habitació.

Aleshores he tingut remordiments.

Pobret, si ets tan afectuós, quan vols i deixes de banda el teu particular egoisme de mascle capritxós.

T'he acaronat per compensar-te de la meva indiferència d'ahir.

M'agrades, t'estimo, sobretot a l'hivern quan te m'acostes cercant caliu, quan ens fonem en una abraçada dolça i tendra, i sento els batecs accelerats del teu cor.

Però has de comprendre que, de vegades, resultes un xic pesadet amb les teves exigències intempestives, quasi diria que neuròtiques. Deuen ser els anys.

Ara ja saps el pa que s'hi dóna, dormint al passadís enmig del corrent d'aire que provoca el forat de la teva gatera.

Em sap greu, però no t'amoïnis perquè en Joan, el teu recalcitrant enemic, no tornarà més a casa.

Hem acabat! He pres la sàvia decisió de prescindir-ne per una llarga i espero que definitiva temporada!