Cercador
Reflexions que a vegades no et planteges
Un relat de: marta Casals Bou- Compartir:
Desprès de molt de temps, avui m'han vingut ganes d'escriure per reflexionar sobre algunes coses que molts cops no et planteges.
Estic estudiant educació infantil, i alguns dies a la setmana vaig a una escola a fer de voluntària. Aquests dies t'adones que la tasca d'un mestre no és tan fàcil com sembla, els mestres hem de portar una motxilla plena a darrere l'esquena de recursos, estratègies, materials, paraules i mil de coses més, una motxilla que a vegades és invisible per les persones que habiten aquest món.
M'he arribat a sentir dir: bua, si la teva carrera està xupada, només feu que pintar, cantar i ballar, si que us ho passeu bé no? I si potser pintem, cantem i ballem però es descuiden el més important, tot el treball que hi ha darrere, el treball que dia a dia et va formant com a veritable mestre. I aquest treball no el veus amb la teoria, i assistint a classe, sinó que te l'ensenyen els infants. Si perquè ells, encara que a vegades no ens ho imaginem ens poden ensenyar moltes i moltes coses, perquè ells són uns grans mestres.
I perquè avui aquestes reflexions...? doncs perquè avui el col·legi, han fet un simulacre d'incendi i he al·lucinat en veure aquelles petites personetes com per ells era un dia més, un aprenentatge més. Estavem més nerviosos els adults que ells, que si ara cap aquí, que si va afanyeu-vus, entre d'altres paraules que han sortit de les nostres boques i ells han fet cas a les nostres consignes sense ocasionar cap mena de problema. I sabeu el que em fascina que molts cops diem és que no fan cas, és que estan esverats però nosaltres els mestres a l'escola som el seu principal referent, quan no hi som ens troben a faltar i es nota, quan hi som ens expliquen les seves anècdotes amb aquells ulls plens d'il·lusió i felicitat.
Vull dedicar aquest relat a totes aquelles persones que són o com jo que volem ser mestres, perquè encara que a molta gent no li sembli és una feina per admirar, una feina que no és gens fàcil i que moltes vegades s'ha sentit atacada i menyspreada.
Ser mestre significa estar a l'alçada dels alumnes, ser alegre, tenir una responsabilitat, disfrutar de la teva feina, esforç, ajudar a crèixer, aprendre de i amb els teus alumnes, ser conscient de la diversitat d'alumnes, actuar amb paciència, entre tantes i tantes coses.
Educar no és fàcil, però ho hem d'intentar i mai tirar la tovallola. Hem de posar tot l'esforç concentrat per aconseguir unes estratègies i uns recursos cada dia més actualitzats.
Estic estudiant educació infantil, i alguns dies a la setmana vaig a una escola a fer de voluntària. Aquests dies t'adones que la tasca d'un mestre no és tan fàcil com sembla, els mestres hem de portar una motxilla plena a darrere l'esquena de recursos, estratègies, materials, paraules i mil de coses més, una motxilla que a vegades és invisible per les persones que habiten aquest món.
M'he arribat a sentir dir: bua, si la teva carrera està xupada, només feu que pintar, cantar i ballar, si que us ho passeu bé no? I si potser pintem, cantem i ballem però es descuiden el més important, tot el treball que hi ha darrere, el treball que dia a dia et va formant com a veritable mestre. I aquest treball no el veus amb la teoria, i assistint a classe, sinó que te l'ensenyen els infants. Si perquè ells, encara que a vegades no ens ho imaginem ens poden ensenyar moltes i moltes coses, perquè ells són uns grans mestres.
I perquè avui aquestes reflexions...? doncs perquè avui el col·legi, han fet un simulacre d'incendi i he al·lucinat en veure aquelles petites personetes com per ells era un dia més, un aprenentatge més. Estavem més nerviosos els adults que ells, que si ara cap aquí, que si va afanyeu-vus, entre d'altres paraules que han sortit de les nostres boques i ells han fet cas a les nostres consignes sense ocasionar cap mena de problema. I sabeu el que em fascina que molts cops diem és que no fan cas, és que estan esverats però nosaltres els mestres a l'escola som el seu principal referent, quan no hi som ens troben a faltar i es nota, quan hi som ens expliquen les seves anècdotes amb aquells ulls plens d'il·lusió i felicitat.
Vull dedicar aquest relat a totes aquelles persones que són o com jo que volem ser mestres, perquè encara que a molta gent no li sembli és una feina per admirar, una feina que no és gens fàcil i que moltes vegades s'ha sentit atacada i menyspreada.
Ser mestre significa estar a l'alçada dels alumnes, ser alegre, tenir una responsabilitat, disfrutar de la teva feina, esforç, ajudar a crèixer, aprendre de i amb els teus alumnes, ser conscient de la diversitat d'alumnes, actuar amb paciència, entre tantes i tantes coses.
Educar no és fàcil, però ho hem d'intentar i mai tirar la tovallola. Hem de posar tot l'esforç concentrat per aconseguir unes estratègies i uns recursos cada dia més actualitzats.