Cercador
Ho trobava a faltar...
Un relat de: marta Casals Bou- Compartir:
Si m'agrada escriure, em transporta cap a un món màgic, amb un lligam molt intens, m'agrada expressar-me mitjançant un full de paper, expresso allò que sento en aquest precís instant. M'agrada reflectir aquelles emocions que són díficils d'expressar, aquelles que costen de determinar i que potser ni tu la saps classificar.
M'agrada escriure, perquè em puc connectar amb el meu món més interior, perquè sé que tot el que escric és veritat, perquè és allò més profund que costa de sortir, que un dia es va tancar i que no és tan fàcil explicar. I no és per por, simplement perquè hi ha una barrera que no ho deixa anar. Però sé que un dia tot canviarà, i aquest dia cridaré a l'unisó que m'he alliberat d'allò punyent.
M'agrada escriure perquè ningú jutja allò que escrius, ningú et diu que ho fas malament, ningú és capaç de preguntar-te que és allò que diu el text, perquè les paraules parlen per si soles, transmeten emoció, força. I potser si, que és veritat que les paraules se les endú el vent però m'es igual, perquè dins el meu inconscient sempre hi continuaran sent i em sento molt més plena escribint paraules, em sento bé amb mi mateixa perquè ´no tens por d'escriure tot allò que sents, tot allò que penses. És un diàleg entre el paper i tu, i ell no et pot debatre res, no et pot dir que t'has equivocat, que ho has fet malament i que ho has de rectificar.
M'agrada poder escriure de tant en tant, sé que ho hauria de fer més, perquè aixó em permet desconnectar del meu món exterior, dels problemes, de les preocupacions i m'imagino un món ideal on no existeix tot això. Penso en un món ple de paraules, paraules boniques però sinceres.
Res és així com m'agrada expressar allò que sento.
Espero que us agradi i aviam si puc escriure més sovint.
M'agrada escriure, perquè em puc connectar amb el meu món més interior, perquè sé que tot el que escric és veritat, perquè és allò més profund que costa de sortir, que un dia es va tancar i que no és tan fàcil explicar. I no és per por, simplement perquè hi ha una barrera que no ho deixa anar. Però sé que un dia tot canviarà, i aquest dia cridaré a l'unisó que m'he alliberat d'allò punyent.
M'agrada escriure perquè ningú jutja allò que escrius, ningú et diu que ho fas malament, ningú és capaç de preguntar-te que és allò que diu el text, perquè les paraules parlen per si soles, transmeten emoció, força. I potser si, que és veritat que les paraules se les endú el vent però m'es igual, perquè dins el meu inconscient sempre hi continuaran sent i em sento molt més plena escribint paraules, em sento bé amb mi mateixa perquè ´no tens por d'escriure tot allò que sents, tot allò que penses. És un diàleg entre el paper i tu, i ell no et pot debatre res, no et pot dir que t'has equivocat, que ho has fet malament i que ho has de rectificar.
M'agrada poder escriure de tant en tant, sé que ho hauria de fer més, perquè aixó em permet desconnectar del meu món exterior, dels problemes, de les preocupacions i m'imagino un món ideal on no existeix tot això. Penso en un món ple de paraules, paraules boniques però sinceres.
Res és així com m'agrada expressar allò que sento.
Espero que us agradi i aviam si puc escriure més sovint.