Reflexió

Un relat de: sunbit

Pors, neguits i envejes sovint trenquen la mirada dels meus ulls,
que s'adormen en un món de mentides inventat.
Amor il·lusions i somnis és el que desprenen les teves mirades,
i m'ajuden a no despertar d'aquest somni fet realitat

Jo recullo totes les mirades que llençes,
mentre tu vas omplint tots els buits del meu cor.
Igual que la lluna creix fins a ser plena
el que hi ha entre nosaltres és cada cop més fort.

Comentaris

  • Un brot d'esperança?[Ofensiu]
    lauritiana | 09-06-2004 | Valoració: 9

    Acabo de llegir els teus altres dos relats, "ràbia" i "soledat" i llegint aquest tercer, veig que els tenies guardats en algun calaix desde feia temps oi? El que es segur es que són estats d'anim molt diferents... El missatge d'esperança i optimisme del final contrasta amb la por i dubtes incial, i em fa preguntar-me: Qui no s'ha sentit aixi alguna vegada? M'ha convençut la manera en que ho has expressat. Si és aixi tal com et sents ara, no ho deixis escapar!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

sunbit

4 Relats

12 Comentaris

6777 Lectures

Valoració de l'autor: 8.56

Últims relats de l'autor