Reflexió

Un relat de: sunbit

Pors, neguits i envejes sovint trenquen la mirada dels meus ulls,
que s'adormen en un món de mentides inventat.
Amor il·lusions i somnis és el que desprenen les teves mirades,
i m'ajuden a no despertar d'aquest somni fet realitat

Jo recullo totes les mirades que llençes,
mentre tu vas omplint tots els buits del meu cor.
Igual que la lluna creix fins a ser plena
el que hi ha entre nosaltres és cada cop més fort.

Comentaris

  • Un brot d'esperança?[Ofensiu]
    lauritiana | 09-06-2004 | Valoració: 9

    Acabo de llegir els teus altres dos relats, "ràbia" i "soledat" i llegint aquest tercer, veig que els tenies guardats en algun calaix desde feia temps oi? El que es segur es que són estats d'anim molt diferents... El missatge d'esperança i optimisme del final contrasta amb la por i dubtes incial, i em fa preguntar-me: Qui no s'ha sentit aixi alguna vegada? M'ha convençut la manera en que ho has expressat. Si és aixi tal com et sents ara, no ho deixis escapar!

l´Autor

sunbit

4 Relats

12 Comentaris

6994 Lectures

Valoració de l'autor: 8.56

Últims relats de l'autor