Reflexió

Després de molts anys, he tornat a seure a terra, a la casa de la meva infància, al costat de la llar de foc on vaig viure tants moments màgics. Aquí, exactament en aquest trosset de terra, és on tantes hores vaig passar... Era el meu racó.
Vaig imaginar-me mil cops la meva història d’amor de pel•lícula, el meu primer petó... I tot i que res va passar com jo somiava, va ser especial. Potser gràcies als llibres, a les pel•lícules o a algunes parelles no he deixat de pensar que l’amor és màgic i que per més amors no correspostos que tingui, se que algun dia trobaré amb qui compartir la meva vida i ser feliç. Per mala sort, vaig aprendre que la por i la mentida poden fer que deixis d’estimar una persona i que no valorar-te o no voler ser el centre d’atenció pot fer que et perdis gent molt especial.
Però després d’una estona de reflexió m’he adonat que la cosa més important que vaig aprendre, és a ser jo mateixa, a no deixar que la timidesa, els dubtes i la por a ser jutjada em parin els peus. Que per aconseguir els meus objectius he de cridar i fer-me sentir, que no sóc menys que ningú.