Records

Un relat de: Noia Targarina


El sol brillant de la terra va sortir,
em va omplir els ulls de llàgrimes,
vaig veure una mirada freda,
vaig sentir la mà al costat meu,
vaig beure un got d’aigua,
el meu cor corria, bategava a tot drap,
vaig rebre un petó a la galta i una abraçada de la meva família,
veig el temps i se m’enganxen els llençols,
per esmorzar em prenc xocolata desfeta,
aquell dia vaig rebre una postal de Nadal sobre la taula,
vaig sortir amb cotxe,
quan el dia estava net,
em sentia bé,
quan el dia estava brut i la boira començava a posar-se dins del meu cor,
et senties trist,
com el dia llarg que comença quan fa boira,
et senties la roba aspre pel fred,
al llarg del dia et senties alegre,
el dia començava amb un suau blau al cel,
era una sensació que sents quan les persones són amables,
i sents una sensació d’amor infinit,
i traduïm tot quan parlem en anglès i sentim
una sensació càlida,
i sentíem que ens omple caminant,
i estimant i nedant fins l’infinit
En dormir somniàvem i escrivíem una carta
que la guardàvem en un pot,
i marcàvem la poesia que teníem i que escrivíem
en aquest moment,
ens van despertar i aquest record va romandre a la nostra memòria!

Comentaris

  • RECORDS QUE MARQUEN HISTÒRIA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2021 | Valoració: 10


    Preciós poema per a memoritzar-lo i tindre'l dins d'un mateix. Molt bo i amb molta sensibilitat, que es nota que vas recordant detalls que passen en la vida.
    Molt bé, Noia Targarina.
    Saluts i una abraçada...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: