Records

Ixes de casa, una olor que el fa pensar... és el teu lloc, és on vius, és la teua gent. Apareixen els records de quan eres un xiquet, venen a la teua ment les nits d'estiu, de jocs, rises i plors... Seguixes caminant pels carrers i cadascun una olor diferent... Et pares, i sents com hui es el dia que t'has fet gran, t'adones que la vida passa, creixes, saps el que son les coses i de com estes canvien, sí t'has fet gran. Mires avant i arrere però no estan les mateixes persones, recordes com estimaves a cadascuna, però hi han que se n'han anat i no les tornes a veure mai més, però hi han de altres que han tornat, al igual que hi han aparegut de noves que potser es queden per sempre o tornen anar-se'n seguint el seu camí, fen-te créixer a tu en el teu... aleshores decideixes mirar als costats gaudint d'aquelles que hi estan amb a tu. En tots estos anys, veus que per molt que penses que una persona no t'afecta o no t'estima o no l'estimes, en realitat te un poquet del teu cor, que poc a poc, va guanyant trocet a trocet, fins que t'adones que si aquesta persona et deixa i se'n va, no torna, de veritat els sents mal... Penses el perquè i no el trobes.... Vas pel carrer, camines, veus a la gent gran somriure, a joves apartar les mirades, també veus nens innocents que juguen, veus als adolescents... cadascú en un punt de la vida que potser demà canvie i siga un altre...