Cercador
Records d'infinitud i amor
Un relat de: erivax- Compartir:
M´he assegut una estona a la infantesa,
en el verd prat a on es dibuixa la muntanya
i he estat ocell
de romaní mata verda,
la papilio machaon
i una fulla de prunera.
Blanc m´he pintat com la pedra,
la música del silenci he aprés.
Altre vegada he sigut :
tros d´arbre
formiga
i abella...
núvol esponjós i blanc
Infinit com el cel
etern com la mar.
He tornat per un instant
allà d´on la ignorància en el temps se m´endugué
fa ja !!
He rebut avui
comunió de natura acompanyat
per la música dels ocells que cantaven
i un paisatge de colors curull
en la negra neta nit.
Cerca-ho en el silenci i la foscor !!
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Queca | 09-07-2005
Erivax, m'agradaria donar-te les gràcies pel teu comentari. M'encanta que la gent em llegeixi i que opini, tot sigui per millorar. També donar-te-les per aquest poema, que m'ha encisat. I per últim, per tenir-me entre els teus autors preferits, junt amb la Tiamat, que ja és molt.
Dit això, només em queda afegir que espero que no deixis mai d'escriure ni de llegir!
Molta sort i cuida't!!
Petons!!