Recordes

Recordes,
nostra infantesa,
tot era fàcil, extrem, motivador i extraordinari.

Recordes...
els paratges vora el riu,
plantant cara
a la pluja d'Hivern,
mirant les gotes regalimant
en les fulles dels arbres,
com a llàgrimes..-deiem-...
està plorant el cel.

Recordes...
els desitjos , i.lusions que teníem
esperant que fossim grans
per a poder-les abastar
-ho aconseguirem-deiem.

Recordes...
els nostres pactes, els nostres secrets...
la nostra complicitat...

Qui ho havia de dir, som grans ja
els nostres somnis s'han fos
i els nostres desitjos, qui sap
han restat tan sols en això.

Tu potser ho has aconseguit
si així és, me n'alegraria
jo tanco els ulls,
i intento retrobar
encara, en el dia d'avui,
la enyorada infantesa