Recordant aquells partits

Bé, jo sóc un aficionat incondicional del Barça. Sempre ho he estat, i si tot segueix igual, sempre ho seré.
Com he disfrutat veient partits del millor equip del món. N'he anat a veure tres a l'estadi. Dos no els recordo gaire bé, ja que era molt petit quan els vaig veure. El primer que vaig anar a veure va ser el Barça - Manchester United. El "meu" equip va vèncer per 4 a 0. Recordo que el Camp Nou esclatava en cada gol.
El següent partit que vaig veure, va ser el Barça - PSV Eindoven. En aquella ocasió, els blau-granes van empatar 2 a 2. L'equip visitant va fer el primer quan jo encara no havia entrat al camp. Un partit amb un mal resultat, però amb un espectacle entretingut.
Uns anys més endavant, per ser concrets, el 2 de novembre del 2004. Potser alguns ja sabeu quin partit és, però encara el vull recordar. El Barça - Milan, alguns haureu pensat. Doncs si, és aquest. Els "rossoneri" es van avançar, amb un gol de Xevxenko. Quan faltava poc per acabar la primera part, Eto'o, el pitxitxi, va fer l'empat al culminar un gran passe de Xavi. El Barça va dominar durant tota la segona part, però els italians tenen una gran defensa. Quan quedaven dos minuts per que acabés el partit, va sorgir un geni, una estrella, un mag, Ronaldinho. Va fer-li una elàstica a un dels defenses, que es va quedar clavat, i va enviar un míssil a l'escaire dreta de la porteria de Dida. L'estadi es va ensorrar, va esclatar d'emoció.
Aquests són els partits que he anat a veure al Camp Nou. Potser penseu que és un relat avorrit, però que voleu que hi faci si sóc un aficionat al futbol, i sobre tot, del Barça.