Record passat

Un relat de: Júlia(amb accent!)

Sola, trista, amagada en un racó…
No em trec del cap les teves paraules vacil·lants.
Doncs dius que m'estimaves, que m'estimes,
però alhora, que no tant com molt abans…

Sóc mereixedora de saber amb tant retard,
que per qui de sempre mon cor s'enamora,
no sóc més que un record passat?

I diguem, àngel que em custòdies,
per què m'estimava i no em pot ara estimar?
Diguem, oh, cruel misericòrdia!
Si ell m'oblida,
per què jo no el puc oblidar?

Comentaris

  • per què vols oblidar?[Ofensiu]
    DANA | 29-04-2008 | Valoració: 8

    El teu poema és trist...per què serà que sempre ens motiven més a escriure els moments o records tristos?
    No em de viure del passat, però sempre hi serà i per tant mai podrem oblidar-lo. El que sí em d'aprendre a fer és saber viure amb ell i saber-li donar el lloc que realment li correspon, no deixant que passi mai per davant del present.
    Dana

l´Autor

Júlia(amb accent!)

2 Relats

3 Comentaris

1449 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00