Record d'una llibreta

Trista, sola, així es sentia, sense ningú que la comprengués, no demanava res d'especial sols una mica de companyia, algú que l'escoltés quan tingués necessitat d'explicar…
No penseu que era egoista, sols volia ser acceptada pels demés, no volia destacar ni molt menys, sols volia tenir amics, una colla de gent per passar-s'ho bé per esborrar tot allò que li creava mal estar.
No gosava acostar-se a la gent, no volia tornar-se a sentir com una merda, no podria tornar a passar per aquella situació, no ho podria tornar sofrir.
Totes les nits les passava assentada al sofà amb una botella de vi i una llibreta. La llibreta era un regal de la seva mare, ja feia anys, era l'única cosa que li quedava d'ella.
Escrivia i escrivia tot allò que se li acudia. Fins aquell dia, el dia que va dir:
- Prou d'aquesta merda!
Es va veure tot el vi, va llençar la copa pel terra esquitxant la sala amb les poques gotes que quedaven en ella. Plorava i plorava, era el dia del seu aniversari i no havia rebut cap mena de felicitació. Al treball amb prou feines sabien que existia. Era com un fantasma. Ningú l'importava res d'ella, la sensació que transmetia era de buidesa, ningú mostrava cap mena de sentiment era completament indiferència. Ella ho sabia pensava quin sentit tenia la seva vida, que hi feia en aquell món, res, es repetia una vegada darrere l'altre.
Ella seguia pensant que no tenia cap mena de solució aquella situació, no ho podia arreglar de cap altra manera…
Hi havia una certa polèmica amb allò que anava a fer la gent no sabia si era de covard o de valent. Ella comprenia perfectament que era de covard, sabia que no podria continuar vivint d'aquella manera, no ho aguantaria.
Es va llepar els llavis, va notar com encara els portava humits pel vi, es va eixugar les llàgrimes, va aixecar la persiana (a poc, a poc per no despertar els veïns), va obrir la finestra, la lluna la il·luminava la seva cara. Es va llençar, el vent li bufava la cara, aquells segons, van ser els més llargs de la seva curta vida. L'últim pensament que va tenir va ser per aquella llibreta que tant li havia ajudat.