Adéu

Què ha estat això?
No, no pot ser, és aviat. No, no, encara no. No he tingut temps.
Un altre cop, que és aquest soroll?
No pot ser ell, però si ho és?
S'enfadarà molt, més que ahir… Què em farà avui?
Què he fet jo?
Sols… Sols l'he estimat, com mai he arribat a estimar a ningú. Però no puc continuar així i menys ara, ella no s'ho mereix. Ella ha de créixer en un món feliç i sense por, amargura ni tristesa. Ella no en té la culpa. He de marxar abans que sàpiga de la seva existència. No vull que prengui mal.
He d'anar-me'n. Per fi, sóc valenta. Ja ho tinc tot recollit. M'he d'afanyar està a punt d'arribar.
Adéu.