RAMPELL FRISÓS I NEGUIT DE LA MENT

Tornem a veure-ho: jo i ella negats i guardians d'una misèria total. Guardar què? Mirem que pot sortir dessota les espurnes miserables de la por. Sagrats racons de la memòria que no arriben enlloc. Les estelles d'una relació conduïda al més absolut fracàs. Fem mans i mànigues per tornar encendre un foc apagat. Caliu d'un sentiment que no podem controlar. Com tampoc podem controlar les mans. Ni tan sols els pensaments que ens porten sota els llençols en una recerca desesperada. Però no li calen raons...tot és mort.