Quines llegendes vos contaren sobre marededéus trobades (o aparegudes)

El 6 de setembre del 2025, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quines llegendes vos contaren sobre marededéus trobades (o aparegudes)? Gràcies”.

Quant a missatges, el mateix dia ens escrigueren "No" (Lurdes Gaspar), "Aquesta vegada, no" (Maria Dolors Sala Torras), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Tenim, a la Pobla de Lillet, la Mare de Déu de Falgars. Jo no crec gaire en les religions. Me l'han fet perdre" (Àngels Sanas Corco), a qui diguérem que "El tema de les marededéus trobades és anterior a la penetració del cristianisme en les zones rurals, vull dir, de fa més de mil cinc-cents anys.

Una altra cosa són les llegendes, les quals ens ajuden a captar la manera de veure la vida d'un Poble", "Mai va comentar res. Bo: recorde que es reia de les aparegudes de les Coves de Vinromà" (Josep Ferrer Ferrer), "La de la Verge de Montserrat" (Montserrat Carulla Paüls), "Bon dia,

No eren molt donades a les llegendes. No record haver-ne sentit a parlar mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No recordo res d'altres marededéus; tan sols de la Moreneta" (Montserrat Cortadella), "A Pego, hi havia una Mare de Déu antiga en una casa particular i la van donar a la Parròquia de l'Assumpció, perquè és la Mare de Déu morta, gitada. Li feren un vestit i ara és exposada en un altar de l'església" (MCarmen Bañuls) en "Les verges negres. Montserrat i la verge de Valvanera" (Anna Babra).

En el meu mur, el 6 de setembre del 2025 plasmaren "La Mare de Deu de Sales, patrona de Sueca.

El 14 de febrer de 1361, un llaurador de nom Andreu Sales treballava el seu camp amb dues mules. Per tres voltes entropessaren amb una pedra i, amb esta darrera, es van agenollar.

Era una imatge d’una verge, la portà a la vila i feren un ermita. Més tard fou un convent de franciscans; i hui, l'Església de Sales. Encara es pot veure el claustre del convent.

Tots els anys, el 8 de setembre, en la processó, ixen les mules, que han de ser blanques, junt amb un descendent de la família de Sales" (Cristina Pons Claros), "Sí. La meva àvia materna ho feia" (Montserrat Vilaró Berenguer).

Finalment, el 6 de setembre del 2023, entre ma mare i jo, traguérem la llegenda d'Alaquàs (l'Horta de València) sobre la Mare de Déu de l'Olivar, patrona d'aquesta vila. Ben mirat, el 6 de setembre del 2025, per telèfon, ens afegí que, en aquestes llegendes, copsem "Una cosa prou senzilla i prou normal. El treball del camp, trobada per gent humil..." i que, en línia amb això, Nostra Senyora no prefereix la ciutat, sinó la gran majoria de la gent, en el cas que ací exposem, "Alaquàs, que era una vila xicoteta".

Nota: Aquesta llegenda figura en la web "Malandia" (https://malandia.cat).