Quina putada...

Quina putada...

Em va caure l'orella de manera que només em va quedar el forat auditiu al descobert. Tot va passar quan estava a punt d'estendre la roba, i una dona, un parell de pisos més amunt, regant les seves plantes cantava i parlava amb elles dia sí, dia no. Les tenia de tots colors, blaves, grogues, blanques i violetes. En tenía una de blanca que ara no recordo de quina família era.
La vaig veure millor quan el gerro on estaba plantada li va caure de les mans a la veïna, escapsant-me l'orella. I la flor, juntament amb la meva estimada orella varen anar a parar a la balconada del primer pis. Lògicament vaig preferir mirar el meu tros de cos que m'havia agafat aquell malaït gerro, amb la sort que la orella va quedar al damunt d'una de les grans fulles d'una jardinera, i la flor blanca era el que menys m'interessava, que per cert, va quedar feta miquetes. La meva sorpresa va estar quan, al cap d'uns moments sentía tot el que la veïna del primer cantava. L'orella seguía en actiu, no m'ho podía creure i la primera intenció va estar anar a demanar-li el tros de carn, però m'ho vaig replantejar i vaig preferir esperar una estona. Hi sentía igualment...! D'aqueta manera la podría espiar.
La dona del primer vivía sola i no tindría més de quaranta anys i les moltes vegades que ens haviem trobat a l'escala sempre li cedia el pas per mirar aquell preciós cul i que remenaba com només ella sabia fer-ho i sense dir-nos res mentre pujavem escales amunt els meus ull anaven clavats d'una galta a l'altre deixant córrer la meva imaginació.
Aquella dona no es va assebentar del desastre degut al fort volum de la música que estava escoltant i cantant al mateix temps.
No m'agrada aquesta música, vaig pensar mentre em decidía a anar a buscar la orella o no. De sobte la meva obsessió amb la veïna era tant forta que vaig pensar... si la sento potser la puc veure també, de manera que em vaig curar la ferida i quan ja la tenía ben desinfectada vaig anar a la cuina i agafant el ganivet que més punxa tenía em vaig treure l'ull dret i el vaig llençar al costat de l'orella i curiosament podía escoltar i veure-hi.
Les cortines de la balconada no em deixaven veure res, però tenía l'esperança que en qualsevol moment les obriría i la veuría despullada. Puc esperar tranquil.lament perquè tinc un ull i una orella a dos llocs diferents al mateix temps.
Em curaré el forat que m'ha quedat de l'ull i em posaré a veure un partit de bàsquet amb el que em queda, vaig pensar. I això és el que vaig fer i un cop acabat el partit la sort em va somriure. Eren tres cuarts de dotze de la nit quan la veïna enretirà les cortines una miqueta i la cosa es començava a posar interessant. Per sort era el balcó de la seva cambra i sense obrir del tot les cortines hi podía veure igualment per una escletxa.
La veig, la veig, la veig... es comença a despullar.
MERDA!!!
Aquella tía, tenia una tita més llarga que la meva.