Quin enrenou!

AVÍS AL LECTOR: Això és un monòleg, per tant, jo l'autora et recomano que l'entonis de la manera adequada, és a dir, que facis teatre, t'identifiquis amb el personatge (si ets dona et serà més fàcil)... Endavant, comença'l a llegir amb energia, va!



Benvinguts. Sí, sí, això és un teatre, no ho us heu pas equivocat. Ja sé que tots vosaltres necessiteu una visita al psicòleg, al psicoanalista, al psiquiatra... Però com que jo no cobro gaire, resulta que us han enganyat i heu pagat per escoltar els meus problemes, que són molts. Esteu molt estressats, oi? De fet aquí al costat hi ha un SPA urbà, sí, sí, d'aquests que estan tan de moda! Si dieu que us l'he recomanat jo, us faran descompte, en sóc una clienta habitual...Bé, tant se val, al que anàvem. El meu problema és sóc una dona de les d'ara, i tinc una vida del tot normal, molt normal, excessivament normal!! Estic casada, tinc dues filles i la meva mare ha decidit, perquè ho ha decidit ella sola, ningú l'ha convidat...ha decidit venir a viure amb nosaltres. Però el meu problema més gran és que ells també són d'allò que ara en diuen...NORMALS, sempre que es consideri normal el que ara us descriuré.



El meu marit, en Jordi, un home actual, decidit, emprenedor, amb un sou que no deixa res a envejar, una vida moderna, fins i tot galáctica, diria jo. Doncs bé, es passa tooota la setmana de país en país, per tota Europa: és un dels millors economistes del moment, les multinacionals se'l rifen, i jo, pobreta de mi, aquí... esperant a que l'estrella arribi quan tingui un momentet pels de casa, en la seva apretadíssima agenda electrónica. Sí, sí, e-lec-trò-ni-ca, i és que a casa hi tenim una habitació pleeena de coses d'aquestes, modernes: càmeres digitals amb tots els megapíxels que vulguis, ordinadors portàtils per cada membre de la familia i més, mòblis d'última generació...Tot aquest món el sedueix d'una manera sorprenent; és un col·leccionista empedreït, i jo una netejadora incombustible, per la meva desgràcia personal. En aquesta habitació no només hi figuren la tira de mandangues d'aquestes digitals, última generació, o com els hi vulguis dir, sinó també d'aquelles que no ho són tant, o que no ho són gens, de les que estan antiquades, vaja! I d'aquestes sí que n'hi ha per donar i vendre! I jo, vinga a netejar! A veure si quan el senyoret arriba a casa, ho troba tot al seu gust! Que és molt fi, per cert! És un maniàtic i un tiquis-miquis per les seves cosetes, les vol tal i com ell les deixa, i no les hi toquis pas, eh?? Que hi haurà crits!! Però això sí, ni rastre de pols, vale? Ai...!! Si us ho expliqués tot!! Però bé, aquest no és el moment més adient, que he de preparar el dinar per les meves filles... un altre cas!

La nena. La gran. Ai, la nena gran! Que ja és una dona! Amb els seus disset anys recent complerts, ja té nòvio (o xicot, com ella vol que jo li digui), és partidaria d'ERC i el seu futur ja el té decidit: serà la primera dona que presideixi la Generalitat de Catalunya. Això últim ja m'agrada més, sincerament... els hi he ensenyat jo aquests ideals feministes, i ben orgullosa que n'estic, eh? Però bé, referent al manso i a que sigui militant d'ERC..., no ho sé pas. Aquest noi, el Pol, és maco, a part de molt guapo (té bon gust la meva filla, això no se li pot pas negar!), però si vols que et digui la veritat, em sembla que està una mica atontat, eh? És intel·ligent, però no tan llest. De fet, em fa l'efecte que va ser la meva filla qui el va "pescar". Ell, és bon jan, però , és clar, poseu-vos en el meu lloc! Se m'ha endut la filla! Però jo diria que no vaig per mal camí quan dic que està una mica atontat el pobre noi. Ella, que és molt espavilada, el fa anar per on vol (que ja m'agrada, en alguna cosa s'havia d'assemblar a mi), i el noi va fent... Per exemple, l'altre dia el vam convidar a dinar a casa el dia d'Any Nou, una cosa molt normal, oi? Doncs quan ja anàvem per les postres, una cosa em va sobtar. A casa som molt llaminers, i per aquestes dates, tenim torrons de tota mena. Doncs bé, el nano, volia torró de xixona, però la nana, vinga a dir-li:

-D'aquest no, que et farà mal... millor del de llimona, millor del de llimona...

I el pobre noiet, es va haver d'acabar tooota la barra del de llimona, perquè cada vegada que feia un intent d'agafar-ne del de xixona (que estava al costat del de llimona), ella, que es pensava que en volia més, li posava un tros del de llimona al plat. Quan se'n va anar, bé que l'hi ho vaig dir!:

-Vols dir que no n'has fet un gra massa, Meritxell? Ell en volia una mica del de xixona...
-Però què dius, mama? Si no li agrada el de xixona, no ho veus com s'ha fumut tot el de llimona?

Pel que tinc entès, després de sortir de casa, va haver d'anar al Taulí amb urgència, i hi va estar ingressat tres dies per empatx, tot i que la nena prefereix fer-me sentir culpable, i diu que era que el lluç no estava en bones condicions, i que a ella també li fa mal la panxa. Tonteries, què coi! Ah! Em falta justificar perquè no m'acaba de fer el pes això de que sigui militant d'ERC! Jo no hi tinc res en contra de l'amic Carod i companyia, de fet jo de jove també ho era d'Esquerra Republicana, però què vols que et digui, em fa patir! Em sembla que és el cervell de tots els actes independentistes de Sabadell ( que ja m'agrada, eh?? Visca Catalunya i Visca el Català, com diu ella...), què dic de Sabadell, de tot el Vallès! La veritat és que en el fons me'n sento molt orgullosa, aquest era el meu somni de joveneta... Però l'altre dia, hi van tornar a haver actes de bandolerisme en una de les seves reunions: sembla ser que els skins de Castellar van baixar i ella s'hi va haver d'enfrontar, per sort les classes de defensa personal que li vaig pagar amb la meva suor l'estiu passat, van fer efecte i en va resultar il·lesa, però quan m'ho explicava... quin patiment! Però bé, va a segon de Batxillerat i les seves notes em semblen excepcionals, estic molt contenta, potser sí que aconsegueix ser Presidenta de la Generalitat...Al cap i a la fi, té tota la vida per davant, i si en Maragall ho ha aconseguit, ella també pot, no??



Ara és el torn de la meva altra filla: un cas com un cabàs! Aquesta sí que em portarà pel camí de l'amargor, quins problemes que m'arriba a donar la mossa!! Cada setmana em tenen allà, a l'escola, controlant-la! Trobeu que és normal que amb 15 anys, l'hagi d'anar a buscar cada dia, perquè si no se'n va cap a l'Skandol? Doncs aquesta és l'alternativa que m'ha suggerit el seu tutor, un impresentable! Com es nota que ell no té fills! Ara, he fet un pacte amb la nena, jo el que vull és que em respecti i que compleixi les seves obligacions. El pacte consisteix en què ella vingui a casa tots els dies excepte els divendres a la tarda i ALGUNS dissabtes, amb la condició que m'aprovi tots i cadascun dels exàmens. I tots pensareu: vaja, i creus que et farà cas? Doncs, sorprenentment, de moment em funciona, no m'ha suspès cap examen. I ara pensareu: t'enganya... Doncs tampoc! El seu tutor (sí, en això es porta bé, no és tant impresentable...) em truca quan suspèn un examen, i, com que no em truca perquè no els suspèn, el truco jo un cop per setmana per assegurar-me'n i vaig un cop al més a recollir un informe signat pel director, que m'ho confirma. A més, veritablement, la faig estudiar, tot i que té la sort de ser molt intel·ligent (les meves filles s'assemblen a mi, sense cap mena de dubte...) i aprova amb facilitat. Però bé, a banda d'això, aquesta, que per cert és diu Marta, ha obert una centraleta telefònica de xafarderies a casa meva. Quan aconsegueixo que es posi a estudiar, una amiga la truca per explicar-li-ho tot, i llavors ella en truca una altra que li ho explicarà a una de diferent, i així van fent la cadena. A vegades, penso en les pobres persones que protagonitzen les xafarderies, i que l'endemà seran la riota de tot l'institut! Pobres desgraciats! I bé que li dic a la nena, però ella em contesta en to repel·lent:

-Què t'has cregut mama? Ells també ho fan amb nosaltres!

I se'm fa la víctima... En fi, jo no ho trobo del tot ètic, però què hi farem, ja s'espabilarà! Ja sé que les meves mesures contra el fracàs escolar de la Marta poden semblar una mica excecives... però, al cap i a la fi...ho faig pel seu bé, encara que ella no pari de retreure-m'ho:

-No vull que m'acompanyis més, em fas passar una vergonya... ets ridícula!- i llavors ja ve quan em comença a escarnir- "Hola Júlia, què, com van les notes? I la mare? Bueno, me'n vaig eh?? Adéu reina...Porta't bé, eh?? I a les vuit et vull a casa! Si no ja em sentiràs!! Home, és veritat, no t'ho diu a tu la teva mare, Júlia??Bueno, me'n vaig eh??Adéu, adéu..."sempre amb aquest posat tant fals fent-he la simpàtica, ets patètica!

I jo, que no ho puc suportar més, exploto i la cago:

-Mira, eh, mira que... que et foto un bolet que et rebento la cara!
-Sí, sí, això pega'm, mostra la teva superioritat animal i aprofita't d'una pobra menor que està protegida pels Drets Humans i que et pot anar a denunciar...!! A veure si t'atreveixes a tocar-me!

Però bé, no sé, suposo que ja és l'edat, de fet jo també era una mica rebel...O una mica molt...



I ara és el torn de...la meva mare!! Doncs, bé, la meva mare és una mare i una iaia afectuosa, amable, treballadora i tot el que vulgueu, però, és pesada, eh! És una dona afortunada, no té cap malaltia greu, és forta com un roure, o això sembla, i sempre, sempre ha estat de les persones més netes que conec. Vist aixì, podríem dir que és un exemple a seguir, una mare i iaia model, fantàstica, esplèndida...Però no és del tot així. Trobareu bé que em vulgui ajudar, que m'ajudi molt, que no em deixi fer res??!! Que ho tingui tot com ella vol?? Que a la meva edat encara em doni ordres, em mani, em renyi...?? Doncs jo no ho trobo bé, què voleu que us digui! Ara viu amb nosaltres perquè s'està pintant la casa, i és clar, allà no s'hi pot estar! De fet l'únic defecte que em preocupa seri
osament, és el seu afany per netejar-ho tot! Mira... l'altre dia mateix, em va posar la batedora, amb el motor inlòs, al rentaplats, uns crits que li vaig fúmer...!! I durant els àpats, vigila que no vessem res: va equipada amb el drap a la butxaca, així no s'ha ni d'aixecar per netejar cadascuna de les gotes que ens poden arribar a caure sobre l'hule, i a més a més, remugant "Ja està bé, que era nou! Jo tot el dia procurant que tot estigui impecable, i quan arriben m'ho desmaneguen tot..."De debò creieu que és normal?? Que no se'n preocupi tant, coi!! Que l'he pagat jo!! I ara encara sort! Que no està tan aficionada a anar al bingo! Resulta que hi anava i s'hi gastava tota la pensió! Quina vergonya, noia... I tinc una companya de feina, que també hi anava, i m'ho explicava, tu... I jo vermella com un tomàquet... Es veu que era la reina de la festa, allà, alcohol per aquí, alcohol per allà, lligava amb els crupiers , un xou... Ja li vaig fotre una bona bronca, ja!! Sembla ser que pujava sobre els billars a ballar i tot! Imagineu-vos-la, amb els seus 85 quilos i 1'55 metres d'alçada ballant com una boja damunt d'un billar... Però la meva filla petita, encada de la vida, eh?? Li va preguntant que com s'ho feia, que un dia l'hi porti, però la meva mare ja està avisada! Pobra d'ella! Només faltaria! Qui ho hauria dit, oi?? Tan reprimida que sembla la gent gran!Tanta neteja, tanta neteja...! Però, al cap i a la fi, hi ha casos i casos!!



En fi... aquesta és la meva familia i la meva vida... Molt estressant, oi? Poseu-vos en el meu lloc: dues noies grans i una dona petita a casa i un marit que no hi és mai, què faríeu vosaltres? Cridar, xisclar, donar puntades de peu... suicidi directe?? Va, que tampoc n'hi ha per tant!! Això si, expliqueu-ho a la gent, desfogueu-vos, la parla és el millor alliberament que hi ha, parleu, expresseu la vostra opinió, així continuareu sent joves, perquè no sereu una caixa forta amb foc a dins i no us cremareu mai. Seguiu aquest consell i apreneu a viure la vida (que només n'hi ha una) amb humor. Com m'ha quedat, oi?? Profund... en fi... Això dels monòlegs se'm dóna millor que el dia a dia, veureu, és que treballo en un banc... i estic... dels nervis!! Una companya xafardera, un jefe ligón, una altra companya que és borda com poques...Però això ja us ho explicaré un altre dia... Que se'm crema la carn!!