Cercador
Què veies mirant enrere?
Un relat de: Noia Targarina- Compartir:
Mirant enrere quan era un nen,
net i la neu durant la nit,
era blanc com la neu i el nitre,
Quin havia d’unir la foscor de la nit?
com de blau és el cel durant els dies que passen,
en que tot em recorda els moments viscuts.
i el meu cor està amb la mirada del present.
Comentaris
-
El teu cor: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-04-2022 | Valoració: 10
Et sent com un nen i veus que passen els dies i vas recordant els bons moments.
Un poema, dels que t'he llegit, prou diferent, amb la mirada del present.
Molt realista.
Enhorabona, Noia Targarina.
Salutacions.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- els records tornen
- l' amor esta dins el nostre cor
- Amor i silenci
- sento la nit
- recordant l' Òscar el meu marit
- el silenci continua
- el silenci de la nit
- l' amor se sent en el meu cor
- la nit és màgica
- la primavera s'atança poc a poc
- durant els anys passats
- que recordo durant la nit
- Que ès felicitat?
- memòries de la vida
- sento la llum