Què vaig veure en un instant

Un relat de: Noia Targarina


Vaig veure un cuc i un cuïc tots dos junts,
volar i volar,
i va sortir al cel lletres cus amb vermell,
i vaig fer un descens,
i vaig veure un dic molt gran,
i el disc és veia en l’aire,
i sortia un duc amb un escut
llegia un edicte
del que vindria,
i ens quedaríem secs,
però beuríem un suc,
quin succés trobaríem?
i faríem un tec damunt un teci,
i recordaríem un tic a les mans,
i en el tuc de més amunt
cuinaríem un cuit
que arribaria a la nostra panxa,
estaríem decidits a fer-ho
i seria decisiu no fer-se el suec,
era sic la paraula,
allò que buscàvem.

Comentaris

  • Buscant la paraula: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-10-2022 | Valoració: 10

    El sic que anaves buscant està embolicat. Bon poema, amb un joc de paraules que fan pensar. Cada dia em sorprens amb nous poemes, Noia. Gràcies per compartir aquests pensaments que són un tan embolicat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT.

  • Poétic[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 29-09-2022

    M'agrada aquest poema, on el fil conductor son els jocs de paraules. El sentit literal del poema queda en un segon pla, i el resultat és una història poètica i agradable de llegir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: