Què vaig trobar? (2)

Un relat de: Noia Targarina

Em vaig trobar en un allau,
tot fosc,
quina por!
En un lapsus de temps
es va encendre el llum,
i tenia la meva lupa,
i vaig mirar de reüll,
i vaig veure una paula tota lluenta,
que bonica era!
i quina pau se sentia als voltants,
vaig fer una pausa al temps,
i de sobte la llum es va apagar,
al meu costat sentia
la galta de la meva companya freda,
jo no sentia fred,
que passava?
estava dins un pou gelat,
vaig sentir un pum pum pum pum...
Què era?
Al meu costat amb la mà vaig tocar una cosa suau.
Què era?
No ho sabia!
aviat ho sabria.

Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 22-03-2023

    Un poema on aquesta allau, real o figurada, fa passar de la sensació d'ofec inicial, a l'esperança i finalment a aquest final inquietant... M'agrada perquè és original. No recordo haver-te llegit mai cap altre poema així.