Què vaig sentir?

Un relat de: Noia Targarina


Vaig sentir l’airada i l’aire venia més fort,
i l’aní va aparèixer durant el dia,
i la diada del mateix dia començava,
era de diana,
i la dida no podia veure el diè,
i va dir “quina idea! L’indià m'ho dirà”,
era un indià de la Índia,
no podia més i va sortir la ira,
i el nin i la nina estaven a la saleta,
i a fora hi havia el rai,
de sobte va aparèixer el rei i la reina,
la reïna i la ria donaven pas a la riada,
i la dina del riu era normal,
al final vaig anar a dinar amb un jai.

Comentaris

  • Una airada que ve de la Índia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-04-2022 | Valoració: 10


    Un joc de paraules, que sembla una madeixa, ple de metàfores.
    M'ha agradat pel seu ritme tan exacte i formal. Sí, i és molt original...
    Et done la meua enhorabona, Noia Targarina.

  • Aire fresc[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 01-04-2022

    M'agrada aquest poema pel seu ritme i perquè és molt original. Potser és perquè comenca amb una airada, però jo trobo el poema refrescant.