Cercador
Què vaig pensar?
Un relat de: Noia TargarinaVaig pensar i vaig prendre l'alè,
em sentia al cel,
i dins meu sentia l’olor del celler,
jo era com un ésser com una cera,
vaig anar a cercar el cercle viciós,
del que no podia sortir,
i sentia a les meves mans el cereal,
ella i ell estaven junt a mi,
i al meu jardí hi tenia el llorer,
i no em sentia com una rea,
al costat hi havia un rec i
un canyó al costat del mar,
i no sentia recel de res.
Comentaris
-
Un camí incert[Ofensiu]Noi Barceloni | 06-03-2023
Feia temps que no et llegia i trobava a faltar aquests jocs de paraules que t'emporten per un camí impossible de preveu-re, peró que sempre acabo amb una sensació molt agradable.
-
I jo pense que vas prendre l'alè. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-01-2023 | Valoració: 10
D'aquesta manera, entre el cel, el celler, la cera, el cercle, no sé com vas aclarir-te.
Un poema més aviat complicat d'entendre. És molt surrealista, però molt “maco”.
T'ho has passat molt bé compondre'l. Això pense.
Ah!, sí: Que t'informe que dos poemes junts no te'ls llegiran tots, com jo.
Deus de separar dues o tres setmanes un poema de l'altre.
Pensa.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un record permanent
- durant la nit sento dins el meu cor
- ANIVERSARI ÓSCAR 10-07-2024
- M' agrada la vida !
- M' agrada pe
- Veient el dia
- Veient la nit
- Veient el paissatge cada dia
- Avui és la revetlla de St Joan
- En el dia penso
- M' agrada pensar
- M' agrada recordar la natura
- Recordant un 7 de Juny de 1985
- un dia quan comença
- M'agrada Recordar