Cercador


Llista categories

Què vaig pensar?

Un relat de: Noia Targarina


Vaig pensar i vaig prendre l'alè,
em sentia al cel,
i dins meu sentia l’olor del celler,
jo era com un ésser com una cera,
vaig anar a cercar el cercle viciós,
del que no podia sortir,
i sentia a les meves mans el cereal,
ella i ell estaven junt a mi,
i al meu jardí hi tenia el llorer,
i no em sentia com una rea,
al costat hi havia un rec i
un canyó al costat del mar,
i no sentia recel de res.

Comentaris

Afegir comentari
  • Un camí incert[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 06-03-2023

    Feia temps que no et llegia i trobava a faltar aquests jocs de paraules que t'emporten per un camí impossible de preveu-re, peró que sempre acabo amb una sensació molt agradable.

  • I jo pense que vas prendre l'alè. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2023 | Valoració: 10

    D'aquesta manera, entre el cel, el celler, la cera, el cercle, no sé com vas aclarir-te.
    Un poema més aviat complicat d'entendre. És molt surrealista, però molt “maco”.
    T'ho has passat molt bé compondre'l. Això pense.

    Ah!, sí: Que t'informe que dos poemes junts no te'ls llegiran tots, com jo.
    Deus de separar dues o tres setmanes un poema de l'altre.
    Pensa.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

l´Autor

Noia Targarina

933 Relats

896 Comentaris

310094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >