Què vaig mirar i com em vaig sentir?

Un relat de: Noia Targarina


Vaig mirar allà,
i el meu cor va bategar a mil,
i em faltava l’alè,
respirava a poc a poc,
i veia l'anell molt maco,
i el sentia a ell.
Enllà molt lluny,
sentia el toc de llana del seu jersei,
i veia la lluna al cel,
i pensava en tots els records passats,
quan menjava una neula de xocolata,
i m'agradava molt,
i veia el seu ull mirant-me,
era un ull d'amor i silenci!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer