Què vaig apostar i què vaig sentir?

Un relat de: Noia Targarina

Vaig apostar per la situació,
i vaig arropar el vi i vaig parar,
vaig passar com si no res,
vaig tornar a pensar en tota la situació,
i la posta era molt dura,
la vaig raspar,
de sobte vaig recordar que havia de sopar,
no me n’havia recordat més!
i vaig topar amb un topall però va ser un moment,
recordava el par i de sobte vaig sentir por,
recordava les porres,
i la porta es va obrir,
i vaig posar la pota perquè no es tornés a tancar,
i vaig sentir l'olor de sopa i em va vindre gana,
vaig posar el tap a la porta perquè no és tanqués,
i no me'n recordava
que havia deixat una tapa per tancar la caixa,
sentia pròxima la meva habitació
i el tap que havia deixat
perquè no es tanqués
encara sentia una senyal top,
i em deia a mi mateixa apa!
i la sensació que havia passat
va marxar del meu cos!
Quina sensació més estranya
havia sentit per un moment.

Comentaris

  • Quotidià[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 06-10-2022

    M'agrada aquest poema, on sembla que el vi enterboli la ment i provoqui un seguit de pensaments que arriben desordenadament i que evoquen a situacions quotidianes. Una altra vegada, l'acabo amb un somriure als llavis.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: