Què vaig agafar?

Un relat de: Noia Targarina

Jo vaig agafar i vaig fer una befa,
i vaig fallar,
i vaig fregar el terra,
i al refallar en l’escriptura
del poema,
el vaig tornar a refer,
i vaig tornar a refregar el terra,
i la primera lletra de l'escriptura,
l’alfa, era la primera lletra,
i vaig veure, al passejar,
l'alfàbrega ben verda,
i la seva olor venia com el tren en marxa,
i sortia el baf,
i vaig trobar la lletra efa,
i sortia la falla seca i vaig veure el far,
i una farga,
i també una fraga amarga
que em va produir un fel,
que mai hauria sentit,
i portava les ulleres als meus ulls,
i baixant el camí vaig veure una gafa que pesava molt,
i el rafe del camí era feble,
i sentia una ràfega cada cop que passava per allà,
i em sentia com una fera,
i el sentiment de les persones era fer,
i no em sentia afalagada,
i no pertanyia a una fallera.

Comentaris

  • Fil conductor[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 16-06-2022

    M'agraden els jocs de paraules que fas en aquest poema: la primera lletra, alfa, era la primera lletra... alfa i alfabrega... Els versos s'entrellacen més enlla de les rimes i aquest jocs de paraules acaben sent el fil conductor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: