Què sentia?

Un relat de: Noia Targarina


Sentia l’art en les meves venes,
i volia ser artista,
i volia assistir a actes,
com un artista,
em sentia innata,
m’atansava cap aquell món
i vaig insistir durant un instant,
em vaig sentir especial,
i el meu instant em deia que servia per això,
no em sentia com la nata,
i era de nit que vaig pensar en el meu instint,
tant, que no sabia si anava per bon camí,
però el meu tarannà em portava cap allí,
i tastar una taronja em va semblar glòria,
un força va fer tirar a cadascú pel seu camí,
i no em va trair, vaig triar el meu destí,
i no em sentia trista.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer