Què sentia en aquells moments?

Un relat de: Noia Targarina


Em sentia bé i no me’n recordava d'allò,
m'havia oblidat que havia caigut en un clot,
i havia preparat per endavant el meu viatge,
i recordava haver preparat la maleta amb molt de fato,
però me n’havia oblidat!
Em sentia com si el viatge no hagués començat encara,
veia la foto que tenia sobre la meva taula,
em sentia sola en un lloc que no coneixia,
i em sentia com una lleona,
per no saber que passava,
de sobte vaig veure un ocell volar,
i el meu olfacte percebia un olor a xocolata,
i em vaig tocar, tota jo, i em vaig sentir especial,
podia recordar de nou on era!
i tots els records oblidats van vindre de nou a la ment
com si no haguessin marxat mai!

Comentaris

  • Bona vesprada Noia Targarina. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-03-2023


    Demà et llegiré un poema més. Res més.
    Així que espavila i no edites tants seguits.
    Està clar?
    Fins a l'altra.
    Cordialment.

  • Senties el viatge. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-03-2023 | Valoració: 9

    Un poema molt penetrant. És que els records de la vida els manifestes per a desenvolupar-los. Segur que no l'oblidaràs mai, per això de què et senties bé.
    Ves espai amb els clots.
    (T'havia comentat ahir un poema i si continues publicant més poemes, encara no te'ls llegiré tots).
    (Així que has d'editar un cada set dies com a mínim)
    (Separa més els poemes, perquè així no els llegiré tots) (Un cada dia).
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT