Què recordo?

Un relat de: Noia Targarina


Jo emeto i jo em comunico,
per error em surt un poema especial,
soc conscient de la meva simpatia especial,
sona la música en estèreo,
sona una música especial.
em sento en un lloc estret,
on no em puc moure,
i la música sona,
estic a un metre de tu,
et sento i em poso a pensar
i recordo tots els moments amb tu,
no ometo els meus sentiments
menjo raïm i em passa per un moment,
em sento especial,
i la remor de les onades del mar em tranquil·litzen,
darrera veig la platja i penso en els estius passats,
com si la tranquil·litat em fes recordar,
i res de res no atura els meus pensaments,
com si fos una música virtual,
que em fes recordar els temps passats.

Comentaris

  • Té molts sentiments. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-03-2023 | Valoració: 10

    Hola, Noia Targarina: Aquest poema té molts sentiments, per part teua. De principi a la fi està molt bé i té alguna cosa de qualitat.

    (Et comente que editar 6 poemes a la vegada, ningú et comentarà tots a la vegada. Jo tampoc et comentaré tots) (Ja aniré a poc a poc llegint-los)…

    (Deus de posar un poema cada dues setmanes o més) (T'ho aconselle de tot cor, perquè la gent en general no et comentarà tots a la vegada. M'entens? Doncs és així. Guanyaràs en comentaris i lectures en tots els teus poemes si ho fas com et dic jo). (Així que has de tenir en compte de publicar un cada dues setmanes o més).

    Jo he publicat el de "Moreneta del meu cor" i no publicaré fins que passen quasi tres setmanes, perquè ho sàpies. Així, que ha esperat més dies per a publicar un relat nou.

    Jo crec que ho comprendràs la meua situació i tu també deu ajornar-los, unes dues setmanes.

    Cordialment.
    Perla de vellut