Què hi ha?

Un relat de: Noia Targarina


Cent persones estan mirant,
dins el cep de la plantació,
hi havia un cupè de color blanc
al costat de la porta del graner,
a l’est, mirant, veig el sol,
aquest sol enlluerna els meus ulls.

Vora l’estuc net,
passo per la neu
i el meu pes la fa ballar
i m’enfonso,
i el dia acaba
i sento el fregar dels vidres
en un pet en sec,
i el meu peu està cansat,
i passen dies i arriba el setè
acaba el set d’un partit que veig a la televisió
de tenis i seu al meu costat algú,
i si tens els teu tes,
seràs feliç,
el septe del cor estarà ple,
portaràs un tupè al cabell,
i el cent unè estarà al teu costat.

Comentaris

  • Per repetir[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 09-05-2022

    Un poema original que convida a ser llegit més d'una vegada, perquè és pot interpretar de moltes maneres. Molt ben trobat.

  • La plantació: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-05-2022 | Valoració: 10

    M'ho he llegit quatre vegades i he copsat que estàs mirant "una plantació".
    "l'estuc net", és una construcció. Això entens.
    Ja em diràs alguna cosa sobre aquest relat teu tan especial, que és molt original, quan em llegeixes el meu últim relat que ha estat ja editat. Quan pugues, naturalment.
    Gràcies per compartir aquest poema: Què hi ha? No he trobat la resposta.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: