Què és l'estimar?

QUÈ ÉS L'ESTIMAR?

El més profund dels sentiments que pot experimentar l'ésser humà revestit amb les diverses formes de percebre'l.
Estimar és, damunt de tot, el sentir la imperiosa necessitat de tenir a vora teu la presència física o bé el record de la persona que estimes.
Sense aquesta percepció, (notem que es forma a dintre de nosaltres) aquell estat de malenconia i de buidor dipositant al fons del nostre interior un pòsit de solitud, de neguit, i alhora de tristesa.
Estimar és sentir plegats aquell aire fresc que arriba al pit i tant ens reconforta, i més, quan veiem pels nostres propis ulls, que els receptors d'aquesta estima copsen i pensen igual que nosaltres.
Estimar es desitjar tot allò que un no vol que es perdi.
A voltes, podem testimoniar-ho amb un simple plor.
¿Què hi ha millor a la vida que un plor que hagi estat vessat per l'amor que uneix a dues persones?
L'estimació és perfecta, (tot i ser difícil d'aconseguir-la), quan entre dos éssers es produeix una simbiosi. Llavors es complementa i s'enforteix alhora.
Així, amb tot aquest bagatge, extraurem el fruit a la vida per enriquir-nos. Al bell mig d'aquesta estimació, sorgeixen somnis i esperances en ocasions inabastables, (però que al cap i a la fi) són el suport indispensable per a gaudir-ne d'elles.
Estimar és viure intensament amb tot allò que t'envolta de felicitat: el rebre la calidesa d'un bes, una mirada tendra, una moixaina, el caliu d'una mà, una paraula dolça, (i perquè no), el saber compartir les adversitats que en el decurs de la vida poden fer acte de presència.
El goig d'estimar podem experimentar-lo en les grans i petites coses que estan a l'abast dels nostres sentits : un riu ple de vida, una posta de sol, la pluja que ens amara, els acords d'una música emotiva, la rialla d'un infant, el perfum d'una rosa, un paisatge vestit de primavera, el vol d'una gavina, una nit estelada, la lectura d'un llibre, la remor de la mar...
Són tants i tants els referents que hi ha per estimar!
Sintetitzant aquest mot, diré que, sense ell, no trobarem mai la llum ni tampoc la placidesa que comporta el viure en aquest món.
Estimar és sentir els cors que bateguen junts per les mateixes coses.
Estimar en plenitud és mirar-se sense dir res i comprendre tot allò que no es diu. Per a mi, tot això és estimar.

Joan Asensi i Barberà