Què és la il·lusió

Un relat de: Noia Targarina

Tinc les persones que més m'estimo al meu costat,
el retorn ha sigut feliç i content,
quina joia tindre-les al meu costat,
quina il·lusió,
quina joia,
sento una il·lusió molt gran,
sento la il·lusió,
ara sóc totalment feliç,
tinc tot el que vull en aquests moments,
sento que la felicitat m’envaeix dins el meu cor,
fins ara no m'he sentit totalment feliç,
i contenta,
ja que tinc tot el que vull i en aquests moments,
el meu cor i els meus sentiments estan a flor de pell,
fins ara no he sentit la felicitat total,
encara que tinc algunes persones que estimo,
sentia que el meu cor estava buit i la persona que més estimo
en el meu cor em faltava,
sentia una buidor que mai havia sentit,
i ara que ha tornat amb nosaltres sento la felicitat plena
com mai havia sentit,
tinc ganes de veure’l!
tinc ganes de sentir la seva veu,
tinc ganes de estimar-lo,
el meu cor sentia que li faltava alguna cosa,
i ara que és amb nosaltres sentia que el trobava a faltar,
al meu costat,
l'estimo moltíssim!
és una part de mi i sense ell sento que em falta alguna cosa
ara em sento completa!

Comentaris

  • Sentiments a flor de pell[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 25-04-2021 | Valoració: 9

    Veig que ets recurrent en el tema de la separació i retrobament dels sers estimats.
    Saps què fa que aquest relat estructurat com un poema però sense ser-ho em remeti més a una conversa entre dues persones que s'han trobat i una de les dues Maldà per explicar a l'altra com se sent i que li ha passat darrerament...?
    El to. És un to de extraversió, d'una necessitat vital. Sembla que hi hagi d'haver algú per a continuar i fer conversa...
    És evident que m'ha agradat pel trencament de les estructures

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: