Cercador
Què eren?
Un relat de: Noia Targarina- Compartir:
Era un bon home,
i una bona dona,
lluny un borà sonava
a l’hora de sempre,
la nona sonava com una ona,
lluny del poble i així van continuar,
fent de nou.
Comentaris
-
Breu i preciòs[Ofensiu]Noi Barceloni | 06-04-2022
Un poema curt, però evocador. Et quedes amb ganes de que continui. M´ha agradat molt.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- els records tornen
- l' amor esta dins el nostre cor
- Amor i silenci
- sento la nit
- recordant l' Òscar el meu marit
- el silenci continua
- el silenci de la nit
- l' amor se sent en el meu cor
- la nit és màgica
- la primavera s'atança poc a poc
- durant els anys passats
- que recordo durant la nit
- Que ès felicitat?
- memòries de la vida
- sento la llum