Què en serà del meu futur?

Des de petits ens ensenyen un munt d'assignatures. Professors entusiastes ens fan descobrir les meravelles de la llengua i la fascinant vida a l'interior de totes les nostres cèl·lules i, de mica en mica, veiem com alguna matèria ens fa obrir els ulls una mica més i aprendre resulta un plaer. En un futur començaran les importants decisions, carrera universitària, vida adulta, feina en un camp que ens agradi, i bàsicament la dedicació de les nostres vides en alguna branca d'aquelles assignatures, que tants anys enrere tot just descobríem.

Amb set anys, que és quan em van començar a ensenyar gran part de les matèries, ja presentava un interès especial per l'assignatura “ciències de la naturalesa”. Vaig començar estudiant el bàsic i vaig anar afegint nous coneixements que encara m'apassionava més. Una vegada vaig iniciar secundària em vaig adonar que el que havia estudiat a primària era una petita part de la branca de ciències, atès que tan sols m'havien ensenyat d'una forma molt general la biologia animal i humana, i sense adonar-me'n ja m'hi havia endinsat, coneixent noves assignatures: física, química i geologia. A pleret vaig començar a aprendre a conviure amb aquelles tres matèries noves i notava que m'anaven atraient més.

A finals del curs passat havíem d'escollir quin tema desenvoluparíem pel treball de recerca. El primer que em va venir al cap van ser un munt d'idees sobre assumptes de biologia, així com també d'altres assignatures. Des d'un principi, vaig tenir molt clar que havia de triar un tema que m'agradés, així que vaig optar pels aliments transgènics, i com que en aquell tema no hi havia treballat mai, tenia sorpresa assegurada. I és que l'enginyeria genètica m'ha cridat l'atenció d'una manera molt especial des dels darrers anys. Tot és possible! És genètica a la carta, és el disseny d'un menú perfecte amb plats fets a mida per a cada recerca, per a cada nou descobriment, per a cada nou pas endavant a la ciència.

Com més aprofundeixo els meus coneixements de biologia, més em captiva. I quan més aprenc, més vull saber el que s'amaga darrere aquestes incògnites que intenta resoldre la ciència. És un món que mai té un final, i així és com m'agrada. Quan penses que ja no hi ha res més per investigar, descobreixes quelcom nou i causa una gran revolució i dónes un nou gir als pensaments de l'home que cada vegada aquests descobriments sedueixen més a la gent per voler-se involucrar en aquesta enorme font de coneixement.