Les aventures de Quentino

En un petit poble italià hi vivia un senyor informàtic molt curiós; un dia va decidir crear un robot petit. Li va quedar realment bonic i va sospirar deixant anar unes paraules:
-Tan de bo tingués vida, seria increïble tenir un fill com ell.
La Campaneta en sentir aquelles paraules va deixar el País de Mai més i es va dirigir on es trobava l'informàtic. Va tirar pols de fada sobre el robot i, de sobte, aquest va adquirir una nova tonalitat, les parpelles van fer de tel per protegir les perles de la llum impetuosa provinent de la llar de foc, el senyor no es creia el que veia i de tan entusiasmat que estava els ulls se li ompliren de llàgrimes.
Finalment el robot va decidir obrir els ulls i començà a mirar esmaperdut tot el que l'envoltava, i en veure a Giotto , va exclamar:
- Hola pare! - Giotto en sentir aquelles paraules es va tornar boig d'emoció i el va abraçar, feia molt que esperava sentir aquestes paraules i per fi havien arribat. Després de pensar-s'ho molt va decidir anomenar-lo “Quentino”.
L'endemà Giotto li demanà a Quentino que anés a casa de l'àvia a portar-li les claus del pis, i aquest entusiasmat per conèixer món va acceptar.
La ciutat era molt gran, per aquesta raó Giotto li va donar un GPS, perquè no es perdés en anar cap a casa l'àvia, i li va dir explícitament que no sortís del camí que li havia marcat i, sobretot, que no es parés per res que hi havia molta gent dolenta pels carrers. Així que Quentino va començar el viatge en direcció a casa l'àvia, però pel camí va veure un home que patrocinava un zoo molt a la vora d'on es trobava, així que es va encaminar cap el zoo, i per poder entrar va vendre el GPS que li havia donat en Giotto. Va estar mirant els animals, va veure el Floquet de Neu, en Pingu i la seva família, l'Aneguet lleig i la resta d'ànecs burlant-se d'ell, les set Cabretes i el famós Llop que les aterrava, a elles i a molts més animals, de fet, un munt de prínceps granota, els tres porquets, una rateta molt eixerida que portava un davantal i una escombra i estava acompanyada de tres ratolins que deien haver aparegut per art de màgia amb les tres bessones, i molts altres personatges que li cridaven l'atenció. En passar per l'aquari va veure a l'Orca Willy i a la Sireneta. Va tornar a sortir a l'exterior, i quan ja marxava va veure que el llop s'acostava sinuosament a un dels porquets, així que es va envalentir per plantar cara al llop i rescatar el porquet. Va saltar la tanca i es va dirigir ràpidament cap al llop, però el vigilant ja l'havia vist saltant i li va demanar que sortís immediatament del zoo. Ell, però, no va fer ni cas i va seguir perseguint el llop, fins que el vigilant va guanyar i el van tirar fora del zoo.
Però Quentino, no va adonar-se d'un altre perill. Uns vailets que van veure que tenia diners van pensar un astut pla per treure-los-hi. S'hi van acostar i li van dir:
-Ei, noi! Saps com podries aconseguir molts més diners?
-Diners? Què? Com?- va preguntar entusiasmat, ja que es volia comprar un altre GPS perquè havia venut el del seu pare, i si aquest se n'assabentés del que havia passat s'enfadaria molt.
-Doncs molt fàcil, anant a la plaça i allà et poses en un racó, tanques els ulls i comptes fins a tres-cents vuitanta segons i deixes els diners a terra i llavors se't multipliquen!
Quentino incrèdul va fer el que li van dir aquests dos marrecs. -Tres-cents setanta-dos...tres-cents setanta-nou i tres-cents vuitanta!- obrí els ulls i va resultar que estava sense pantalons i sense diners, aquest avergonyit del que li havia passat es va posar a plorar sense parar fins que una fada màgica que havia vist tot el que li havia passat al pobre Quentino li preguntà:
-Quentino, com és que no ets a ca l'àvia?
-Doncs, perquè l'aprenent de lladre ja volia fer una de les seves i l'he aturat.
Mentre deia aquestes paraules s'anava quedant sense dents.
-Quan més mentides diguis, Quentino, més et cauran les dents fins a quedar-te'n sense.
-D'acord, si et plau, perdona'm! N'estic molt penedit!- va dir entre gemecs mentre somicava.
La fada va ordenar al Ratolí Pérez que tornés a tenir les dents com abans. Quentino els va donar les gràcies, al Ratolí Pérez i a la fada màgica. I aquesta a més li va donar el GPS que tant volia perquè el va veure realment penedit.
Llavors va decidir continuar el viatge, però aquesta vegada com li havia dit el seu pare, sense pauses i desconfiant de tothom perquè no li tornés a passar el que ja li havia passat.
Finalment va arribar a casa l'àvia, li entregà les claus i ella va estar molt contenta de conèixer el seu nét. Van estar parlant una bona estona i ell va decidir explicar-li les aventures que havia passat al llarg del dia. Quentino havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria totes les recomanacions de la seva àvia i del seu pare.