Cercador
QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANT GRAU, A LA MASIA DE SANGRÀ. A LA COMARCA DEL SOLSONÈS.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’explicaven a Su, al terme de Riner, que hi havia església a Sangrà – que reivindiquen dins del seu terme : esglésies, ermites o capelles que actualment pertanyen a Su són; Sant Diumenge, Sant Andreu (a Miralles), Sant Francesc (a Fornells) i Sant Grau ( a Sangrà). http://afreixinet.com/quant-a/su/
Malgrat aquesta afirmació no apareix al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Llegia a : http://pinos.ddl.net/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=3915&pag=0
A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.
A la Gran enciclopèdia catalana – sense cap imatge – trobava : Santgrà. Edifici del municipi de Pinós (Solsonès).
El terme de Pinós surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. http://pinos.ddl.net/historia.php?seccio=Histoire%20&id_seccio=3900
No funciona la pàgina : https://www.seu-e.cat/web/pinos/govern-obert-i-transparencia/gestio-economica/patrimoni/inventari-general-del-patrimoni
Hi ha encara una masia d’aquest nom al terme de Pinell del Solsonès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
En la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès occidental 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 1.01.1951), advertia que l’església té la data 1799 a la porta, mentre que al fossar proper apareix l’any 1863.
Demanaré informació a l’Ajuntament de Pinós, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui donar informació, un cop rebuda la faré arribar a l’Enciclopèdia Catalana.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recuperar la ‘memòria històrica’ , és un deure
Malgrat aquesta afirmació no apareix al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Llegia a : http://pinos.ddl.net/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=3915&pag=0
A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.
A la Gran enciclopèdia catalana – sense cap imatge – trobava : Santgrà. Edifici del municipi de Pinós (Solsonès).
El terme de Pinós surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. http://pinos.ddl.net/historia.php?seccio=Histoire%20&id_seccio=3900
No funciona la pàgina : https://www.seu-e.cat/web/pinos/govern-obert-i-transparencia/gestio-economica/patrimoni/inventari-general-del-patrimoni
Hi ha encara una masia d’aquest nom al terme de Pinell del Solsonès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
En la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès occidental 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 1.01.1951), advertia que l’església té la data 1799 a la porta, mentre que al fossar proper apareix l’any 1863.
Demanaré informació a l’Ajuntament de Pinós, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui donar informació, un cop rebuda la faré arribar a l’Enciclopèdia Catalana.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recuperar la ‘memòria històrica’ , és un deure
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ